dimarts, 11 de desembre del 2018

Drets Humans com una arma d'actuació

Ahir era el dia dels drets Humans, però no vaig posar res a causa d'un treball d'aquells infinits.
Aquests van ser creats fa un temps, per unes persones que volien un món just i igualitari. El fet és clar. Per què les doctrines polítiques no els tenen sempre com a base?

Declaració Universal dels Drets Humans és un fet que és va firmar al 1948 amb cap vot en contra i contempla la gran quantitat de fets que haurien de ser impensables de treure en qualsevol societat normal. El problema? El de sempre. Al final, la mateixa gent se'ls carrega ja sigui per egoísmes personals o per ganes d'aguantar un poder. 

El fet és que la declaració de drets ha de ser la nostra arma. I ho ha de ser ja que quan és va firmar, nosaltres estavem endinsats dins d'una dictadura i ja no és complia. Ha passat el temps, i segueix sent una mica difús el seu compliment. 

Segueixo dient però que de quan en quan hi ha alguna esperança (Com sempre, titllada de populista per molts neoliberals) que evidentment no surt per la televisió. 
Aquest focus ve de Mèxic, on el president de l'esquerra d'allí ha rebaixat el seu sou 40 vegades, ha obert el Palau Presidencial convertint-lo amb oficines governamentals i deixant d'anar a viure allí, ha venut l'avió blindat del President anterior i viurà a un pis al centre de la ciutat. A la vegada, el Palau dit, ja no serà la vivenda d'un poderós, serà un Parc obert a la gent i també ha fet un ritus als indígenas de la zona. 

Models són aquests. Models no són aquells o aquelles que arriben al poder i utilitzen igualment el cotxe oficial perquè "és molt difícil ser alcaldesa". Models stampoc són els que compren xalets. Models són aquells que tenint tot, ho deixen de banda i posen per davant l'interés col·lectiu. 
I mireu una cosa: A Polònia mana l'extrema dreta i no s'ha fet això. A Alemanya o UK els partits d'extrema dreta tampoc. Qui fa aquests canvis i aquestes renuncies que alguns diuen que és l'esquerra. I els fets són els que de veritat allunyen de les desigualtats. I per molt que Estats Units voti per la declaració dels DDHH el que necesitem són polítics que els portin a l'actuació i no hipòrites que veuren un símbol del dòlar i és despistin. Així que me da que d'esquerres de veritat són pocs però estan. I estan per quedar-se. 

I això de Mèxic... Si actuéssim així... No hauria Vox.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada