Avui els CDR tallen l'Autopista i estan happys i viva la vida.
Això sí, el poble segueix sense sanitat, sense educació digna, sense mobilitat sostenible, sense un salari mínim com déu mana, sense taxes universitàries inclusives...
Però bè, estem contents perquè hem tallat les autopistes, perquè hem sortit per la tele i de pas li hem donat un titular a Ciudadanos.
Mentre a França s'organitzen per més o menys un dret, a Catalunya ho fem per tallar una carretera per una bandereta. A més, sembla que pensin que així guanyaran recolzament quan és més aviat al contrari.
Sembla que després de VOX ningú ha volgut treure el cap i prefereixen anar amb els mètodes convencionals dels pebrots. Sí, dels pebrots. I menys mal que no són els meus (si és que encara en tinc), perquè ja començo a estar una mica cansat dels mètodes convencionals que nombrava anteriorment.
Sembla que ningú vulgui pensar. Alguns de l'esquerra d'aquest país s'han posat dins del "puro màrqueting". Aquest país és canviarà si posem una dosi de noves idees. Sempre recordaré aquella profe que va dir que si hem de fer una vaga d'estudiants el que s'ha de fer és posar-se a fer classe davant les institucions fins que ens donin les ajudes corresponents.
S'han de pensar accions d'aquests tipus. S'han de buscar noves idees, s'ha de fer porta a porta, s'ha de parlar amb la gent, s'ha de veure món i entendre'l mentre el canvies. No val fer el de sempre, pels de sempre fent veure que vols un canvi de societat i en realitat vols una cadira. No val buscar-te la millor frase, ni el millor lema, el que val són les accions, són els actes i és el treball.
He conegut molts hipòcrites i molts que se veritat volen canviar. Em quedo amb els segons. I només si treballem, canviarem. Si seguim fent l'idiota, seguirem igual. Únicament cal veure els últims 80 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada