He hagut de deixar de fer tot el que estava fent perquè mentre estava escrivint un altre projecte en un bar, he vist com un parell de persones han marxat i han deixat mitja empolla d'aigua (de plàstic, petita, es podia agafar per emportar tranquil·lament) i una ampolla de refresc quasi ple fins a dalt (També, a unes males, amb tanta quantitat, t'ho podies emportar).
Bé, la qüestió és que si valorem que podem comprar una ampolla de Nestea o una d'aigua. No culpo aquestes dues persones, potser la societat és així però em fa mal. Jo mateix, agafo un refresc quan vaig a prendre alguna cosa en dies especials o moments que sé que ho podré gaudir. I ja no és un fet de "tacanyo" com dirien alguns, és un fet que molta gent, per poder tenir d'un petit refrigeri en un cafè ha de treballar, buscar el temps i no llençar els diners.
Així que hauríem de pensar una mica. Pensar el privilegiats que som perquè vivim en un país que ens dóna l'oportunitat d'anar a prendre un cafè, d'anar a prendre alguna cosa, d'anar a fer una volta... Hi ha llocs del món que depèn de quines hores no pots sortir perquè et roben o et maten. Hi ha territoris que no hi ha una feina que doni suficient per fer segons quines coses. Hi ha països que és molt difícil passar una bona estona. I això no va de nacionalismes, ni de banderes, simplement és la desastrosa gestió de la globalització i l'augment de les desigualtats. I la veritat, per viure al primer món, crec que tots hauríem d'aprendre d'aquelles persones que vénen de ciutats que no tenien ni aigua. I potser així aprendrem a valorar les coses que tenim davant dels nostres ulls.
En fi, me indignat i només volia desfugar-me una mica, pensant que properament pel bloc, podria investigar per parlar de les realitats socials d'altres llocs on no tenen tants privilegis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada