Xocar contra la política tradicional

Xocar de cara contra la política tradicional comporta que moltes vegades vulguin passar de tu. Que molts cops, vinguin i ens treguin dels debats, se'ns tregui de les xarxes o se'ns critiqui amb arguments que no tinguin cap sentit.

Xocar contra la política tradicional comporta que els partits que tenen muntat el seu "xiringuito" et vulguin silenciar i no et deixin opinar.

Xocar contra la política tradicional comporta molta batalla i molta lluita. Però bé, per això estem. Per intentar parlar amb arguments constructius sobre l'estat de la ciutat. I això, tot i que molts no volen, ho farem i demostrarem que és pot fer una campanya on tothom pugui participar i on en general estiguin per davant les propostes que la demagògia, les fal·làcies o el populisme.

De fet, veiem que ara ve una campanya on hi haurà un joc de trons impressionant entre els de sempre i com sempre. Una campanya on veurem que hi ha persones que no els importa Tarragona ni la nostra ciutat i que miren més en destruir que en construir. Serà interessant dir-lis a la cara que aquests mètodes no funcionen i que al final, el que ajuda més a les persones són aquells que de veritat volen sumar.

Davant de tot això tenir l'opció d'Assemblea per Tarragona és un gust.

Ni cúpules de Barcelona pel mig.
Ni programes buits.
Ni grans discursos.
Simplement demostrar, treballar i picar pedra cada dia.

Ara toca demostrar que s'equivoquen infravalorant-nos.

Demà estarem a l'1 de Maig amb els treballadors i treballadores

Tarragona

Fa molt de temps, unes persones van arribar aquest territori i van crear el que ara és Tarragona. És una ciutat que havia de ser de les millors d'Europa. Havia d'emocionar, d'enamorar i de guanyar els cors dels seus ciutadans i ciutadanes donant peu a un futur comú per tots els que i vivien. Tarragona, era hi havia de ser de les grans capitals.

Molt de temps més tard, cap al segle XXI, veiem que Tarragona és molt diferent tot i que encara tenim els espectaculars paisatges, l'enamorament amb aquesta ciutat i fins i tot moltes vegades ens sentim els millors d'Europa o almenys de Catalunya... De fet em fa la sensació que ho som... I quan vaig pel món li explico a tothom que sóc d'aquí. Recordo una cançó que deia en un final: "la patria son tus amigos, tus vecinos y tu familia". No crec amb les pàtries però he de reconèixer que moltes vegades, i més amb la situació actual, és amb l'únic lloc en el qual em puc identificar... I no vull que m'ho espatllin... I estem ja amb alerta.

L'alerta es diu política, es diu egos, es diu persones que tenen un potencial i l'aprofiten abans per les seves cadires que per una millora. De fet, l'alerta, i ja entrant a la ironia, podria ser "Alerta Roja" tot i que anteriorment va ser blava... Actualment el color que li podem posar ja pot ser qualsevol... Pel simple fet que sempre és el mateix...

Et venen amb propostes que tu t'emociones (tot i que ja som immunes) i al final acaben sent el "3%" del que deien en un principi... I marxes capcot a casa pensant si tot el que vivim és normal...
Et venen nova política que al final deixa de ser nova quan la cadira treu bitllets... I marxes, pensant que res té solució.
Et venen "el progreso liberal" i al final acabem veient que és un niu de fal·làcies sense sentit que acaben fent mal al ciutadà... I fent que apaguis la TV... I marxes a dormir, ja que "pa què?"
Et venen milers d'ideals, sempre amb campanya electoral, que al final ningú les recorda... I marxes amb les teves propostes i cartells del braç pensant si tot valia la pena.
Et venen que la decisió és de la gent de Tarragona quan al final és la del senyor o senyora del despatx de Barcelona o del de Madrid... I al final marxes del tot, pesant que la feina feta mai ningú de la ciutat la recorda.

Tota aquesta "Venda" que fa anys que escoltem ha de caure. I ha de caure, ja que nosaltres, els ciutadans el que fem és caminar pel carrer i veure constantment que res millora. Anem pels carrers i està brut i molts cops trepitgem merda. Anem pel carrer i ens sentim insegurs. Anem pels carrers i veiem que passem per on passem, pots parar vint vegades a fer fotos dels desastres. Uns desastres que van des dels grans pàrquings fallits a una rajola mal posada. Uns desastres s'arreglaran en el moment que els polítics de la ciutat deixin de banda els seus interessos inútils per la ciutadania i comencin a pensar per tots i totes. Uns desastres on la política tradicional no pot fer res per arreglar-ho, ja que la vida del ciutadà només se l'arregla amb el ciutadà i no amb el despatx.

I el que llegeix això... Et mereixes una ciutat neta... Et mereixes ser escoltat... Et mereixes poder caminar per la ciutat i veure-la amb alegria. Et mereixes donar propostes de millora. Et mereixes tenir espais de lleure. Et mereixes poder caminar pels carrers tranquil/a. Et mereixes tenir CAPs al cap de setmana. Et mereixes formar part del creixement d'aquesta ciutat. Et mereixes tenir una millor qualitat de vida. Tarragoní o tarragonina, ET MEREIXES MOLT MÉS... tarragoní o tarragonina... EMPODERA'T PER TARRAGONA! I si ho fas... És molt possible que tots junts i juntes... Ho transformem tot.

Tarragona és brutal.