El significat de ser d'esquerres

Rondava pel Twitter i me trobat aquesta foto que m'ha fet fer una reflexió general. Posada per José Zaragoza, és la seu del PSC de Vilanova atacada amb pintades. Cert, passa a moltes seus, i molts cops reben altres partits. Però aquesta pintada m'ha cridat l'atenció, ja que la fan persones suposadament d'esquerres. Tinc la sensació que els que fan aquestes coses no tenen ni idea. No entenen del que és la democràcia, ni la llibertat ni del que és aquesta posició política.

I per què tinc aquesta sensació? Fàcil. Vaig entrar a militar a un partit purament d'esquerres per canviar la societat. Però com es canvia? Doncs parlant, contraposant idees i amb una pràctica molt interessant que es diu dialèctica. La forma de convèncer no és fer pintades ni atacant seus, és intentant demostrar a l'altra persona, amb arguments, perquè la teva tesi és millor. I si l'altra té unes que superen a les teves, et fots i aprens. Després vas a casa teva i t'informes per millorar. 

Repeteixo, no estic a prop del PSC però parlant amb gent del Partit moltes vegades he arribat a punts comuns. I em passa amb gent de tot arreu, fins i tot, de posicions polítiques que estic llunyissim. Tinc la sensació que molta gent oblida el significat de l'esquerra. Fer aquests actes és típic de l'extrema dreta. D'aquells partits on no validen res més que el seu propi programa.

És trist veure que dins de la política hi hagi aquestes anècdotes. Anècdotes que també hi sumo fets encara més vergonyosos com el periodista agredit fa unes setmanes o d'altres no tan importants però tan ridículs com les acusacions i els insults que fa molta gent  pel Twitter.

Des de l'independentisme hi ha gent com Tardà que va molt més cap al diàleg i les campanyes amb cor i paraules i ho aplaudeixo. Però aquests de l'ala més radical no ajuden a la seva propia causa. 

Tan difícil és parlar i tenir una conversa amb qualsevol del partit contrari? Una pintada no ajuda cap causa, en canvi uns representants que escolten i promouen iniciatives que ajuden al poble sí. Sense obligar a ningú i sense fer aquestes merdes que molts cops afecten terceres persones que no tenen res a veure.

Així que des de la meva posició (no massa important) condemno aquestes pintades tan innecessàries. Ja que ens podia haver passat a qualsevol. I animo a debatre, a contraposar i a treure idees de gent d'altres partits perquè creieu-me, és molt interessant i enriquidor. 

Us deixo la foto del cas amb particular que m'ha fet fer una reflexió general del tema. 

PD: A la tarda he tornat a obrir el Twitter i me trobat dos accions més. Un home amb cotxe entrant a una Plaça carregant-se unes creus que feien d'omenatge i una altra seu pintada. Aquest cop de Podem a Cartagena. El millor del cas, és que mentre ens fem pintadetes o ens carreguem creus i ens enfadem tots, el neoliberalisme global segueix fent-se encara més poderós i al final, acaben guanyant els de sempre: Els que tenen més.