I sí, a les primàries de la dreta han guanyat aquells que tenien un discurs nacional molt més marcat. Ara tenim un líder al PP que podria anar amb coalició amb Vox i un PDeCAT que torna a demanar la independència de forma immediata.
Semblava que tot estava més calmat i amb la moció de censura, el tema ideològic tornava al centre del debat. Ara, ja torna a haver-hi el perill que retorni aquell discurs que fa tant de mal a les classes treballadores.
I ja estic fart que apartin la mirada dels problemes de veritat. I sempre vaig amb el mateix exemple:
Desde que va començar el procés a Catalunya ha tingut el poder la Centre-Dreta catalana amb el suport dels d'ERC. I d'ençà que ha començat el procés, les taxes universitàries han pujat un 67%. Tinc un munt de coneguts que no poden estudiar a les UNIVERSITATS PÚBLIQUES, ja que no tenen el capital per poder pagar-se la matrícula. No és normal que contínuament estiguin amb les baralles nacionals i de mentre els temes que de veritat ens afecten flotin per l'oblit.
Fent voltes a l'exemple, la setmana passada vaig pagar la taxa del primer semestre que volta pels 1.000€. Però ja no només és això. La Generalitat té moltes competències i moltes coses estan fetes un desastre. Els Rodalies de Catalunya els portem aquí i ja sabem com van. Fatal.
Crec que la solució no implica eternitzar el procés sinó per frenar-lo i posar a l'ordre del dia el que si patim. Posar per davant el que les persones de cada ciutat i barri veiem i ens toca la pera. Els horaris dels trens que ens fan anar tots de cul, les taxes, l'educació pública precaritzada, la burocràcia que ens fan fer quan demanem beques i ajudes, l'atur juvenil, la sanitat amb les llistes d'espera, les feines precàries....
En fi, ni Casado ni Puigdemont són les solucions. De fet posen més llenya al foc. I crec que la gent necessita viure millor. Crec que la classe política hauria de començar a treballar per millorar les milers de coses quotidianes que ens trobem i que contínuament quan ens passa, ens caguem amb tot amb l'alcalde, president i conseller de torn.
Semblava que tot estava més calmat i amb la moció de censura, el tema ideològic tornava al centre del debat. Ara, ja torna a haver-hi el perill que retorni aquell discurs que fa tant de mal a les classes treballadores.
I ja estic fart que apartin la mirada dels problemes de veritat. I sempre vaig amb el mateix exemple:
Desde que va començar el procés a Catalunya ha tingut el poder la Centre-Dreta catalana amb el suport dels d'ERC. I d'ençà que ha començat el procés, les taxes universitàries han pujat un 67%. Tinc un munt de coneguts que no poden estudiar a les UNIVERSITATS PÚBLIQUES, ja que no tenen el capital per poder pagar-se la matrícula. No és normal que contínuament estiguin amb les baralles nacionals i de mentre els temes que de veritat ens afecten flotin per l'oblit.
Fent voltes a l'exemple, la setmana passada vaig pagar la taxa del primer semestre que volta pels 1.000€. Però ja no només és això. La Generalitat té moltes competències i moltes coses estan fetes un desastre. Els Rodalies de Catalunya els portem aquí i ja sabem com van. Fatal.
Crec que la solució no implica eternitzar el procés sinó per frenar-lo i posar a l'ordre del dia el que si patim. Posar per davant el que les persones de cada ciutat i barri veiem i ens toca la pera. Els horaris dels trens que ens fan anar tots de cul, les taxes, l'educació pública precaritzada, la burocràcia que ens fan fer quan demanem beques i ajudes, l'atur juvenil, la sanitat amb les llistes d'espera, les feines precàries....
En fi, ni Casado ni Puigdemont són les solucions. De fet posen més llenya al foc. I crec que la gent necessita viure millor. Crec que la classe política hauria de començar a treballar per millorar les milers de coses quotidianes que ens trobem i que contínuament quan ens passa, ens caguem amb tot amb l'alcalde, president i conseller de torn.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada