1. Com veus a Tarragona?
Tarragona és una ciutat enclaustrada en un període històric, sembla una ciutat immobilitzada en el temps i com diria aquell, orgullosa d'ella.
Sembla que a Tarragona només hi caven els romans, però no tots els romans, només els d'un període de temps que és el que hem vist a les pel·lícules, Espartaco i Gladiator semblen els referents culturals de la Tarragona romana. Sang i fetge és barregen en una despreocupada visió turística que atrau un públic determinat.
La Tarragona romana és la Tarragona del circ de Ben-Hur, La Tarragona romana és la de l'amfiteatre de Gladiator i així fins a les acaballes de la història tarragonina.
A escala cultural estem encasellats en els romans. S'obvia per exemple si ens centrem en els romans, en què Tarragona va ser un dels principals puntals del cristianisme, tenim gran quantitat de referències històriques de la ciutat, i si volem avançar una mica més en el temps, tenim una de les catedrals més impressionants de tota la península dins de l'època en què es va construir i dins d'aquesta catedral tenim una de les mostres més espectaculars d'artesonado que passa per alt dels ulls de molts dels visitants perquè no està gaire a la vista.
També, com oblidar el setge francès de Tarragona, ciutat que va ser puntal històric de resistència per a tota la cultura nacional.
La guerra civil, tan habitualment mal explicada també va ser molt important a la nostra capital, però tots aquests espais culturals, que n'hi ha a cabassos, són engolits per Tarraco.
2. Quines millores creus que hauria d'haver-hi a la Ciutat?
S'hauria de cuidar la Part Alta, lloc on he viscut i que no trobo a faltar. La falta de serveis és esgarrifosa, coses tan senzilles com anar a comprar són tota una aventura, no hi ha supermercats, qualsevol necessitat es converteix en una odissea, a banda sembla el parc temàtic de Tarragona, preus desorbitats, nits sense descans, realment es maltracta a l'habitant que ha aixecat i mantingut aquell barri, sens dubte una llàstima.
Situació ben semblant a la part baixa on trobem la mateixa situació però sense turistes. Sembla que Tarragona per als dirigents que manen, comença a l'avinguda Catalunya i acaba al portal del Roser.
3. Què t'agrada de Tarragona?
De Tarragona m'agrada la història, és una de les ciutats que encara te màgia, hi ha alguna cosa que et fa no voler marxar d'aquí, crec que per això és una de les ciutats amb l'índex d'historiadors més alt. M'incloc.
4. Si demà de sobte fossis alcalde, què és el primer que faries?
L'única cosa que no ha fet ningú, continuar escoltant al poble després d'unes eleccions.
5. Com t'imagines Tarragona l'any 2030?
Amb molts Alehops, amb molts 100 montaditos a Plaça la Font i amb cases de luxe al Francolí
6. Com valores el Patrimoni cultural de la ciutat? Com milloraries les condicions?
El patrimoni cultural de la ciutat és immens i millorar les condicions seria establint una bona informació, amb panells i després donar-los una bona sortida fent bona propaganda i publicitat a turisme de la ciutat.
7. Com creus que Tarragona ha d'evolucionar políticament des de la teva experiència?
Tarragona ha de madurar molt en l'àmbit polític, crec que és un dels llocs on crear un front ampli i de consens és possible per a millorar les condicions dels nostres veïns i veïnes.
Crec que la gent que fa política a Tarragona hauria de créixer i deixar de representar la veu del partit per representar la veu del veí. La gent que fa política a Tarragona hauria de deixar de banda els seus egos, cosa que també veig bastant improbable i començar a trepitjar tots els carrers que representen i escolar als veïns, veure les seves necessitats i resoldre sense tanta burocràcia els problemes que tenim en el nostre dia a dia.
La política local ha de resoldre problemes locals i no crear-los i escoltar a les plataformes veïnals, d'això va tot, d'escoltar i de fer, perquè la política no és a Twitter i no ha de ser focs artificials, ha de ser útil i quan un no ho és, que marxi i deixi lloc.
Gràcies Omar per respondre les preguntes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada