dilluns, 30 d’abril del 2018

Val la pena?

Sí, val la pena una lluita contínua i molts cops permanent si la gran majoria de cops fracases?
Val la pena buscar la manera de construir un gran edifici quan et falta la base?
Val la pena fer frans invents i després caure contínuament?
Val la pena intentar i mai aconseguir?

Aquestes paraule són contínues i moltes vegades em sonen pel cap. Intento construir, intento fer coses però al final, la desmotivació de la nostra pròpia gent em mata. I ho fa perquè si algún dia vaig decidir fer política, és per millorar la vida de les persones que em rodegen. I no només aquelles que conec, sinó també les que no. Portar el timó es complicat, i més amb els temps que corren. Ser positiu també ho és ja que sempre quedes malament. De que serveix tot plegat?

Des de que al 2015 vaig començar el camí de batallar des de Joves d'Esquerra Verda, m'he adonat que no sóc massa xerraire. Sóc més d'actuar. Sóc més de sortir del meu espai per conèixer les realitats de tot arreu. Per bé o per mal no m'agrada "la gauche divine", que per mi no té més significat que "liberals que van de progresistes".

La lluita és massa llarga per parlar i només sortir a fotografíes. La lluita és massa composta per quedar-se sentats. El rival és massa gran per anar sols. I només ho podem canviar nosaltres mateixos.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada