Ahir, juntament amb un company, ens vam dirigir a una xerrada sobre la Marea Pensionista a la Floresta (Un barri de la Rodalia de Tarragona). Un acte on es parlava sobre les diferents injustícies que estaven passant tots els avis i àvies del nostre país, i com ho podíem solucionar.
Assistir a un col·loqui així com a Jove i d'esquerres és una obligació que hem de tenir tots aquells que volem transformar la societat d'alguna manera. Ajuntar les nostres forces amb altres espais socials, unint-nos i compartint batalla és un fet que ha d'estar al nostre ordre del dia. I més, si anem a explicar els nostres objectius cap a llocs on molts cops és complicat arribar i moltes vegades han estat obviats.
Hem d'agafar-ho com a referent. Si volem ser una eina de canvi, hem de sortir de la nostra comoditat i hem de portar els nostres coneixements, els nostres problemes i les nostres demandes a la gent de la resta de Tarragona. No val quedar-se al centre. No val fer política parlant sense actuar. Si que val construir-la per a tothom i fer-la accessible al conjunt de la gent, sense esperar que el poble ens vingui, sinó que nosaltres arribem a tot arreu.
Hem d'agafar com a referent el fet que la gent gran estigui batallant al carrer. I ja m'és igual d'on vinguin i on militin. Vull pensar que tots tenim un mateix objectiu i que toca seguir als carrers mentre les problemàtiques no se solucionin. De fet, falta bastant de temps té pinta.
Sóc conscient que com tot, és molt complicat. Que hem de fer caure molts tanques, que hem de traspassar molts obstacles però val la pena. Ahir em van comentar que era molt difícil fer moure a la gent de Tarragona. I jo els hi vaig dir: "Per això estem aquí".
Ser d'esquerres és molt difícil, ja que normalment has de batallar contra mentides i demagògies. Però a la vegada, saber que lluites per alguna cosa amb sentit ajuda. Ajuda a relaxar-te i a veure que si podem canviar. Hem de treballar, sí, hem de perdre molt de temps, també, hem de pensar molt, per descomptat. Però quan l'objectiu és fer que les persones estiguin bé, quin és el problema?
Un home que tenia unes polítiques molt conservadores anomenat Winston Churchill, i que la veritat no en sóc massa fan, va dir:
"Defensarem la nostra illa, lluitarem a les platges, lluitarem a les pistes d'aterratge, lluitarem als camps i als carrers, lluitarem a les muntanyes; i... Nosaltres mai ens rendirem"
Doncs bé, nosaltres defensarem els nostres drets, i per defensar-los, lluitarem al nostre municipi, lluitarem als nostres barris, als de llevant i als de ponent, lluitarem a les nostres places... I nosaltres no ens rendirem mai. Si no, pregunteu als avis que estan al carrer. Tota una vida lluitant i allí segueixen. Aquest mai, és molt més que una paraula d'una simple frase.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada