L'altre dia vaig estar-me queixant que el PDeCat portava candidats de Barcelona per Tarragona.
Ara, m'en adono que el lloc al qual militava i que fins i tot posava com a exemple, tindrà algú de Granada de cap de llista. DE GRANADA! No tinc res en contra dels d'aquelles terres... Però a Tarragona? Què pinta? I a l'Ebre? Com pot ser que això passi en política actual? Què deuen sentir els militants actuals del partit?
La veritat, vaig ser molt bèstia amb el PDeCAT per fer el que feia i avui, amb més llàstima, ho hauré de tornar a ser. No puc creure, com exmilitant de Comuns en general, que a Tarragona, el candidat no sigui de la província. No m'ho puc creure. És una falta de respecte a tots aquells que estan partint-se la pell al territori. Per molt bo que sigui i molta marxa que porti, no sap ni que passa a Tarragona, no sap ni que hi ha a l'Ebre i tampoc coneix la vida quotidiana de Tarragona ciutat, ni de Reus ni de Tortosa. A més, com si no haguessin persones a la província que poguessin ser candidats. Podría dir-ne molts. A més, aquí sóc coneixedor, a diferència de l'altre article que parlava més des del "a priori".
Bé, m'he vist obligat a escriure avui aquest escrit. No puc entendre aquesta mediocritat i no puc entendre que des de Madrid oblidin a Tarragona i la seva província. A la vegada, tampoc m'agrada que la feina de la militància de la ciutat desaparegui. Espero que no facin seguidisme i protestin... perquè per molt bona idea que tingui el senyor... No toca. I crec que això encara és més greu que l'altre cas.
Deixeu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada