"El camí de les pintades"

Companys i companyes avui escric un article de Tarragona per segon cop ja que abans s'em ha borrat tot. Potser és una senyal que moltes vegades em paso de crític però bé, el Blogger no hem pararà. 

Avui parlaré sobre una nova ruta turística a la Ciutat. "La ruta de les Pintades". Aquesta, té 17 parades. 17 parades on totes tenen un símbol. A Tarragona no ens cal el camí de Santiago ja que tenim el nostre propi. 

NÚM 1: 

"La pintada a la Porteta del Gas"

Un fet típic de Tarragona. Una pintada a cada porteta de Gas (o del que sigui) que ens trobem. A més sempre sembla que estigui totalment deixat i ningú ho arregla És totalment recomanable ja que de pas ho podem relacionar amb com de deixada està la ciutat de Tarragona a causa del govern Municipal. 

NÚM 2:

"La porta"

Sí, el que té aquest local és deu pujar per tot arreu. Aquest mosaic tan espectacular que podem trobar a la Plaça Sedassos és símbol de tantes i tantes coses que estan completament desmontades i que l'Ajuntament deixa allí, tal qual. I gràcies això podem disfrutar un Mosaic casi bíblic. 

NÚM 3:

"La segona porta"

No hay dos sin tres. En aquest cas, dos sin uno. Aquesta porta és un punt molt important de la nostra ruta. Aquest fons blanc amb tot de desastres a sobre, o d'idees bones que al final acaben fent brut sembla la carta blanca que li va donar l'alcalde al PP amb el pacte de govern, on per exemple porten la transparència, els jubilitats o l'esport. 

NÚM 4: 

"La fletxa"

Aquesta és la típica fletxa. Podem pensar que senyala al futur. De fet és el que fan gran quantitat de polítics. Ens parlen del futur, ens diuen que hi ha algo més enllà. Però al final, darrere les seves paraules no hi ha res, i les persones ens quedem moltes vegades amb un futur molt complicat. 

NÚM 5: 

"Què?"

Aquesta pot dir-se també, "La que no s'entén". Ningú sap que fa allí. Ningú sap que vol dir. Però bé, allí està. Això sembla clarament la Plataforma del Miracle. Ara mateix, ningú entén res. Però allí sigue. 

NÚM 6:

"Pintada de la foscor"

Foscor sí, però va sortint cap a l'exterior. Aquesta parada és obligatòria per qui ho vulgui relacionar amb els desastres que estan amagats però no paren de sortir. Amb els desastres que no ensenyen però que ho són de tal magnitut que al final es veuen. 

NÚM 7:

"Pintada en venda"

Tenim temps per veure una que està en venda. Una que companys i companyes podeu comprar. De fet com sembla que ho està la ciutat. Barcelona World amb els Casinos o el Mercadona sota el Mercat pagant el que restava. Sembla que estiguem venuts oi?

NÚM 8:

"Separats però iguals"

Dos pintades, iguals, amb el mateix objectiu, i embrutant igual. Però estan separades. No volen anar juntes i potser, qui sap, per banderes. I res fa que s'uneixint. Ningú ajuda a que hi hagi diàleg. Bé, sembla l'Ajuntament de Tarragona sense deixar cap espai per a què és fes una manifestació a favor d'un Referèndum. 

NÚM 9:

"La marginada"

Així acabarem si no parem de quedar en ridícul. Així acabarem si no fem un pas endavant i no construim una ciutat de tots. Sols. Després d'aquests dies amb els Jocs Mediterranis molts es pensaran que a Tarragona no està preparada. Aquesta pintada té molt a veure amb la mala Gestió de ¡ls Jocs Mediterranis i el malament que hem quedat. I és molt indicatiu d'on podem acabar. 

NÚM 10: 

"Llaç groc"

Que quedi clar que estic totalment en contra de que els polítics independentistes estiguin a la presó. El que també crec és que el moviment independentista té molt més potencial que això. Que aquesta pintada i que de fet, si la fas, embrutes. ANC i la resta d'organitzacions fan actuacions espectaculars, i no sé si calia. Sembla l'Ajuntament de Tarragona. Amb el potencial que tenim, creieu que és normal que estiguem tan malament?

NÚM 11:

"Sota la fauna"

Aquesta pintada només la veus si estas en perspectiva. Si ho mires d'una forma que es vegi. A Tarragona, com ja m'he anat repetint hi ha moltes errades. Coses mal fetes. Però que s'amaguen i moltes vegades has de remenar una mica per veure-ho. Aquí, des de dalt veus una planteta. Si et gires veus el desastre. 

NÚM 12:

"Façana"

Maca pintada, bon estil i bon moral. Sembla una obra d'art. Però bé, no deixa de ser una pintada. Una pintada que algú haurà de netejar. Bé una pintada que per algú serà una putada. Doncs bé, aquesta titulada "Façana" va en honor al nostre alcalde. Ja que molt diu i poc fa.  

NÚM 13:

"Menú"

Això és el Menú de una Fleca. Cada vegada que les persones que treballen en aquesta empresa van a penjar el que hi ha es troben amb pintades. Una obra que també deu fer que hi hagi gent cagant-se en tot. Però amics... Té un significat. Un Hotel, anomenat Imperial Tarraco feia Menús cars. Van decidir tancar-lo. Ara allí està, abandonat, i sembla que l'Ajuntament no es mogui per fer alguna cosa allí. 

NÚM 14:

"Passarel·la"

El fons del color similar a la nova obra de prestigi de la ciutat fa que aquesta obra vagi dedicada al "Monument". Com podeu veure, aquesta pintada té molt a veure amb alló que ens han fet. Va haver unes persones que van pensar: "Anem a fer algo". Uns van fer una passarel·la, els altres van fer una pintada.

NÚM 15: 

"L'amplada de tenir mucha cara"

Moltes vegades hem escoltat allò de tenir "mucha cara" o lo altre de tenir la cara molt dura. Bé, la textura d'aquestes lletres van derigides a tots aquells polítics que tenen molta cara i també tenen la cara molt dura. Va per tots. I la emoció em fa plorar... 

NÚM 16:

"Café amb Pintada"

Com a tot recorregut hi ha un café. Un café on pots prendre algo i veure una pintada del camí. Si et mires el paissatge t'ho passaràs bé mentre gaudeixes d'un bon café amb llet. És una idea intel·ligent com el nostre pàrquing de Jaume I. El problema és que aquesta pintada fa lleig i es fa absurda. Igual que el pàrquing

. 

NÚM 17:

"17 o 18?"

Obra d'art dins d'un portal. Ens recalca, deixaré en 17 la ruta? Doncs no, faré com als Jocs Mediterranis i en posaré 18. 

NÚM 18:

"La meva pintada"

La meva pintada no és a un mur, ni a una finestra, ni a una tenda sinò és a un full. I a la pintada hi ha el que crec que a de ser el nostre futur com a tarragonins i tarragonines. A la meva pintada veiem que hem de deixar enradera els desastres seguits de la ciutat i que els hem de deixar ben al fons  una paparera subterrània on no puguin sortir mai més. Crec que hem de contemplar els anys que venen preparant les ganes i la motivació que necesitarem per canviar Tarragona. Companys i companyes, hem de dir prou a tots els desastres que hem vist en aquest article i començar a bastir el que serà una ciutat justa, igualitària i amb justícia social. 

Aquí està la nostra ruta. Al Trip Advisor sortirà i tots podreu opinar i disfrutar d'unes imatges que són completament entranyables. Per cert, falta la ruta que s'ha de seguir per veure-les totes:

Sortim des del Carrer la Nau, passant perl Carrer Major i anant via Plaça Sedassos cap a la Plaça de la Font passant pel Carrer de la Palma. Creuem Rambla Vella direcció Compte de Rius i allí girem pel Carrer August que ens porta fins Sant Francesc. Aquest ens duu a la Rambla Nova. Baixem per Canyelles i ens dirigim al Carrer G. Gonzàlez. Allí, passem per Colom fins arribar al Carrer Reding, final del nostre trajectes. 

Així que Tarragona ja té una nova Ruta. Una ruta feta per la gent, que a la vegada fa brut, fa que la gent hagi de rentar i moltes vegades fa que hi hagi molts "me caguen". 

Però bé, són curiositats de la nostra pròpia ciutat. 

Valorem el que tenim?

He hagut de deixar de fer tot el que estava fent perquè mentre estava escrivint un altre projecte en un bar, he vist com un parell de persones han marxat i han deixat mitja empolla d'aigua (de plàstic, petita, es podia agafar per emportar tranquil·lament) i una ampolla de refresc quasi ple fins a dalt (També, a unes males, amb tanta quantitat, t'ho podies emportar).

Bé, la qüestió és que si valorem que podem comprar una ampolla de Nestea o una d'aigua. No culpo aquestes dues persones, potser la societat és així però em fa mal. Jo mateix, agafo un refresc quan vaig a prendre alguna cosa en dies especials o moments que sé que ho podré gaudir. I ja no és un fet de "tacanyo" com dirien alguns, és un fet que molta gent, per poder tenir d'un petit refrigeri en un cafè ha de treballar, buscar el temps i no llençar els diners.

Així que hauríem de pensar una mica. Pensar el privilegiats que som perquè vivim en un país que ens dóna l'oportunitat d'anar a prendre un cafè, d'anar a prendre alguna cosa, d'anar a fer una volta... Hi ha llocs del món que depèn de quines hores no pots sortir perquè et roben o et maten. Hi ha territoris que no hi ha una feina que doni suficient per fer segons quines coses. Hi ha països que és molt difícil passar una bona estona. I això no va de nacionalismes, ni de banderes, simplement és la desastrosa gestió de la globalització i l'augment de les desigualtats. I la veritat, per viure al primer món, crec que tots hauríem d'aprendre d'aquelles persones que vénen de ciutats que no tenien ni aigua. I potser així aprendrem a valorar les coses que tenim davant dels nostres ulls.

En fi, me indignat i només volia desfugar-me una mica, pensant que properament pel bloc, podria investigar per parlar de les realitats socials d'altres llocs on no tenen tants privilegis. 

Tarragona 2018: Una contradicció personal

No vull ni he volgut mai la celebració d'uns Jocs a la Ciutat de Tarragona. Hi ha moltes raons les quals penso que no aporta massa. Des dels quasi 100 euros que ens costa per persona fins a la campanya mediàtica que aprofiten els polítics de torn.

En fi, el desastre es va donar l'any passat quan va ajornar-se del 2017 al 2018 fent-ho coincidir amb el Mundial, que per molta ximpleria que sembli, té la seva desgràcia. I ja no només això. Van dir que farien millores a la ciutat, i el que ens hem trobat és una passarel·la feta a última hora i unes grades a Sedassos que estan construïdes a sobre de pedres de fa 2.000 anys. En fi, tot al revès.

El problema però són tres frases que em porten a una Paradoxa:

No vull Jocs Mediterranis.

No vull que el rei faci una inauguració fent-se publicitat.

I tampoc vull que els polítics de torn agafin els Jocs per començar a preparar les Municipals del 2019.

I el que ha passat és que hi ha Jocs Mediterranis, que ve el Rei ha fer campanya i que els polítics de Tarragona assistiran per fer campanya. Això sí, hi ha un que ha decidit no anar-hi per la mateixa raó. El President de Catalunya ha decidit plantar la ciutat per fer contents i feliços als residents a altres ciutats. El President de Catalunya, com sempre ha posat els seus interessos polítics i personals per sobre del que de veritat necessita Tarragona. Confiança amb les seves institucions.

Això és una contradicció molt gran que tinc. Penso que no vull tot això que està passant a la ciutat però una vegada fet, i un cop ja no es pot evitar, crec que han d'estar tots i més si ve el ciutadà Felip de Borbó. El que no pot ser és que en un esdeveniment on la majoria de Tarragonins estaran seguint per premsa i twists, el President de Catalunya abandoni una Província sencera perquè li cau malament el Rei. Tampoc vull que vingui i me'l calo. Estic segur que Tarragona en majoria no el vol ni en pintura, i ens el calem. Doncs si tu no el vols, et fots, te'l cales com la resta de la gent i representes l'òrgan que et toca. 

Amb aquesta maniobra Quim Torra segueix demostrant que vol viure de la divisió. Ara mateix li fa un favor al Rei i als energúmens de C's que estic segur que utilitzaran l'argument per dir que Tarragona no importa per al govern. I no podré dir que menteixen, perquè la sensació que donen és aquesta.A més hi ha moltes maneres de lluitar contra la Monarquia. Moltes. I normalment la dreta catalana mai a pres partit en aquestes lluites. Quina barra. 

De debò el Sr. Torra creu que capgirarà el 40% de vot de C's i el 5% del PP a la ciutat no assistint a la inauguració d'un acte que fins ells mateixos han promocionat fins a la medul·la? De debò? Una de dos, o són ximples o els interessa que Tarragona estigui dividida. I com sé perfectament que no ho són, m'inclino per la segona. I sí, és increïble que algú que mai ha cregut ni amb els Jocs Mediterranis ara s'emprenyi perquè el President passi dels Jocs. Però amb la visió d'aquesta gent, fer això, és abandonar-nos.

Aprobar o pagar

Las cosas son así, tienes dos opciones. Apruebas o suspendes. Y si suspendes pagas de nuevo la matrícula y repites los mismos conceptos otra vez por el doble de precio.

Vaya, que si te cuesta una asignatura sencillamente "te jodes". Y la verdad no creo que eso sea normal. No puede ser que en el primer mundo la cultura sea para ricos y acomodados.

En mi caso, puedo pagarme la Universidad porqué tengo una familia que me ayuda. ¿Pero si no la tuviera? Pues mira, estaría sin tiempo estudiando y trabajando o estaría sin estudiar a la Universidad. Tampoco es malo eso, pero claro, en la sociedad de los títulos...

Para mi es más importante unas ideas que un papel. Una Iniciativa real a trabajar para las personas que una mierda de firma del rey. La verdad, tengo dos títulos con una inscripción que no me sirven para nada. Eso no. Lo que me sirvió de esos títulos de ESO y BAT fueron los profesores, las batallitas de instituto para aprobar, las obras de Arte estudiadas... Y con lo que me estoy quedando de mi carrera actual es con las grandes obras y análisis de Francis Deng, Stigliz, Ritzer, Gramsci..

¡Que horrible, que para acreditar que los sabes la teoría de estos genios tengas que pagar un dineral!

¿Cuando acabaremos con eso? 

El capitalismo de la extrema derecha.

Cuando nació el parlamentarismo en Inglaterra había dos partidos. Los Tories, actual conservadores y un Partido Liberal mucho más abierto.

Así transcurrió el tiempo, cuando surgió el Partido Laborista.

En España había esa famosa época de Cánovas y Sagasta. Liberales y Conservadores...

En Alemania parecidamemente y de la mano de los inicios de la Socialdemocracia.

Ya hace tanto de eso... Ahora estando en 2018 se ve hasta bonito(Y mira que el nivel de corrupción era horrible). Ahora hay una colección de desastre que hacen una de daño...

En Italia la Lega Norte de extrema derecha está escalando en los sondeos de lo lindo luchando con el anti-sistema de M5S.

En Alemania una ideología neo-nazi como AfD está rozando al Partido Socialdemócrata.

En Inglaterra y Reino Unido por culpa del ya muerto UKIP y la ala más derechista de los Conservadores hay un problema muy grande para el Brexit.

En Francia Le Pen pasó a segunda vuelta de unas elecciones que ganó otro populista.

En España C's está cogiendo cosas del Franquismo como el discurso ese de solo ver españoles. Y el franquismo declarado de Vox entra en el Europarlamento.

En Estados Unidos manda una persona que le importa una mierda la gente.

¡Gracias capitalismo!
Veo muchos que están enfadados o dicen estar asustados. Pero... ¿que os esperáis de un sistema donde su gran pilar es el egoísmo personal?
¿Qué os esperáis de un sistema donde pone las banderas por encima de los derechos?
¿Qué os esperáis del capitalismo, dónde solo importa uno mismo?

La extrema derecha es eso. "Yo soy superior a todos y si viene una persona de fuera no me llega ni a la suela del zapato". Y claro, ves que el capitalismo dice que lo importante es la propiedad individual y que el colectivo no somos nada. Y cuando pasa el tiempo una persona quiere más y más y acaba siendo de extrema derecha.

Creo que nos tenemos que ir preparando porqué la lucha que empieza contra ese monstruo será larga. Y complicada.

Hasta nunca Rajoy

En 2010, cuando empezaba a seguir la política hubo elecciones en Cataluña y ganó CiU. En 2011, hubo Generales y el Partido Popular sacó la Mayoría absoluta. El tiempo fue pasando y el PP estuvo así durante los 4 años. Recortes, privatizaciones... Tiene pinta que gracias a Rajoy soy de izquierdas.

Bien, en 2015, esperaba un cambio y volvió a ganar, y en 2016 igual. Eso si, esta vez sin mayoría absoluta. Su suerte fue C's, que presentándose como regenerador ha acabado siendo el único que apoya a la corrupción de la Gürtel.

Hoy estamos viendo el final de una etapa. Una etapa que nos ha llevado dolor, lágrimas, desigualdad, a C's... Una etapa que nos ah quitado mucho.

Hoy han perdido. Están rabiosos. Van a sacar toda la maquinaria, todas las mentiras, las manipulaciones... Van a sacar toda la mierda. Pero están muertos. No sirven para nada. No saben que la realidad acaba matando al invento.

Adiós Hernando
Adiós Rato
Adiós Dastis
Adiós Fernández Díaz
Adiós Soraya
Adiós Cospedal
¡Adiós RAJOY!

Está claro que la alternativa no es mi favorita pero si hace lo que dice que hará me quedaría muy satisfecho.

Diálogo con Cataluña, fuera corruptos, más pactos con Unidos Podemos... Así que ahora se puede abrir un nuevo tiempo.