Keswick i el seu nacionalisme

Sona massa filosòfic però és ben cert. Escric avui des de Keswick, on estaré fins al dia 2 d'Octubre. La veritat és que he pogut anar coneixent la ciutat, però avui, després d'una feina dura i una nit d'aquelles de fer voltes al llit, aquest poble m'ha donat una altra visió.

Això és una Comunitat on 4.500 persones conviuen i on tots es coneixen. Ells no són de comprar-se un cotxe nou, ells l'arreglen. Com aquest matí. No he tingut ordinador aquests dies perquè l'adaptador no em funcionava. Per la meva grata sorpresa quan l'hi demano al senyor si en tenia un de nou, l'agafa, el mira i fa "nah". "For What? Em fa. "-Computer" li dic. I no sé com ho a fet, però amb 25 segons ho tenia fet. I a l'acabar em diu. Bé t'ho deixo a... one, two, five,,, one twenty five! I amb tota l'alegria diu el preu. No sé, estem acostumats en comprar uno de nuevo o a l'allò de pensar que el que no funciona no va. Quina equivocació...

Però al sortir m'he trobat una senyora (que com a bona "iaia de poble", ja sabia qui era jo). I llavors m'ha començat a explicar, així amb tota la confiança les façanes de les cases. Al veure que m'interessava amb el tema, li ha fet gràcia i m'ha invitat a fer un Tour pel cinema (Destacant-me sobretot que allò ja hi era quan construïen el titànic). Molt interessant, a part de veure que la gent veu cerveses gegants al cine. Aquest detall m'ha encantat que voleu que us digui.

I això ja va ser ahir, però vull que veieu que diferents són. Ahir, un company de feina que casi ni coneixia em va invitar a casa seva i va presentar-me tota la seva família. A part d'invitar-me a unes cerveses angleses.

El que vull dir és que estem molt orgullosos moltes vegades de ser d'un país, o de ser d'una ciutat. De fet, jo ho estic molt. Però cal dir, que si visquéssim aquí, no seríem nacionalistes, seríem ultras, ja que aquí sí que trobo que hi ha un suport mutu. No dic que a Tarragona no passi. Però per exemple segur que la germanor que hi ha aquí és molt més gran que a qualsevol altra capital Europea. Aquest últim que us he nomenat ve de la selva d'Amèrica del Sud. Van venir un temps i ja no van marxar. Per què? Perquè se sentia com a casa.

I acabo recalcant això. El dia que puguem dir que som una gran comunitat serem invencibles!

P.D: Hi ha molts gossos.