dimecres, 19 de setembre del 2018

Índex de Democràcia i les Illes Maurici

Primer dia d'Universitat i ja tinc una curiositat que compartir. I va sobre aquest indicador. L'índex de democràcia és calcula mitjançant 5 indicadors. El procés electoral i pluralisme, el funcionament del govern, la participació política, la cultura política i les llibertats Civils.

Bé, les valoracions de cada fet van de l'1 al 10. I és com una avaluació de les típiques de l`escola. Una mitja de les 5. Abans de dir els resultats i les curiositats, aniré dient el podi categoria per categoria.

Pel que fa el Procés electoral i el pluralisme hi ha 8 estats amb un 10.
-Noruega, Islàndia, Nova Zelanda, Luxemburg, Dinamarca, Austràlia, Finlàndia i Uruguay (Personalment, aquest em sorprén).
Pel que fa els pitjors, aquí, totes les dictadures són 0... Qatar, Xina, Aràbia Saudí...

Pel que fa el funcionament del govern, segons aquest índex, el que funciona millor és Suècia amb un 9,64. Molt ccuriós, ja que en les últimes eleccions van perdre! Canada i Noruega acompanyen als Nòrdics suecs amb 9,64.
Els pitjors són Iemen, Síria o el Txad.

En participació política Noruega arrassa amb un 10. Segona posició i tecera per un sorprenent Israel i Islàndia amb 8,89.
Qui està sota? El Txat i República del Centre d'África tenen un desastrós 1,11.

En cultura política hi ha 4 exel·lents. Suècia, Noruega, Irlanda i Islàndia. S'ha de dir, que els TOP 3 casi sempre són els mateixos amb invitats de quan en quan.
Corea del Nord amb 1,25 s'emporta la pitjor xifra.

I amb llibertats civils no apareix cap Nòrdic. Hi ha 4 deus més. Canada, Irlanda (de nou), Austràlia i Nova Zelanda. A sota tenim amb un 0 Corea del Nord.

Llavors, després de veure cada matèria mirem  la mitja no? Per a que us feu una idea, a partir de 8,01 és un Règim democràtic exel·lent. De 6,01 a 8 és una democràcia imperfecta. De 4,01 a 6 és un règim mixt. I per sota d'això, un país autoritari.

Bé, posaré el TOP 20, com si fós una primera divisó de fútbol:

  1. Noruega (9,87)
  2. Islàndia (9,58)
  3. Suècia (9,39)
  4. Nova Zelanda (9,26)
  5. Dinamarca (9,22)
  6. Irlanda (9,15)
  7. Canada (9,15)
  8. Australia (9,09)
  9. Finlàndia (9,03)
  10. Suïsa (9,03)
  11. Holanda (8.89)
  12. Luxemburg (8,81)
  13. Alemania (8,61)
  14. UK (8,53)
  15. Àustria (8,42)
  16. Murici (8,22)
  17. Malta (8,15)
  18. Uruguay (8,12)
  19. Espanya (8,08)
  20. Corea del Sud (8,00)
En aquesta primera divisió destaco un sorprenent Illes Maurici, un país governat per lesquerra, amb una oposició encara més d'esquerres i amb més de dos milions d'habitants. Sopresa agradable. Per acabar l'artícle, el país que és cuer (Com és d'esperar majoritàriament amb aquests casos) és Corea del Nord amb 1,25. 

Corea del Sud és ja del segon nivell i Espanya i Uruguay van al límit. 




dimarts, 11 de setembre del 2018

Una diada de Cataluña a media hora de Escocia


Ayer hablaba con un Escocés y me reconoció Cataluña de seguida. Estaba como orgulloso de conocer un catalán. A la vez, pero, pensé... ¿Y si Escocia supiera lo que hace la burguesía catalana con las instituciones?

Hay que recordar un pequeño detalle que puede llegar a legitimar esta demanda por parte de los Escoceses. Quien está al mando del “Procés escocés” es el SNP. Partido que esta está más a la izquierda del PSOE y ERC, que de hecho forma parte de los Greens/Alianza Libre Europea. SNP nunca ha puesto un partido corrupto en las instituciones y tampoco ha pactado gobiernos con el Partido Conservador de May o de Thatcher. El SNP siempre ha defendido lo suyo sin ser electoralista y ha actuado con dedos de frente y consiguió, en un país tan tradicional como Gran Bretaña, realizar un Referéndum.

En Escocia, las Universidades son mucho más baratas con una educación pública más social en general. En cambio si comparamos con el caso catalán, Cataluña es la Comunidad que más hace pagar a sus estudiantes. También vemos como en el país del Norte, los escoceses tienen un sistema sanitario público eficiente y unos derechos sociales más en la orden del día. De mientras, en Cataluña el debate sanitario está en segundo plano y todos usan el Nacional para taparse mútuamente. Al final da un poco de pena que se comparen situaciones tan diferentes.

Después, otro hecho que creo que en Escocia me haría votar si en un Referendum es el Brexit. Las ventajas que tenemos como Comunitarios son realmente importantes. Así que las situaciones son demasiado complicadas para hablar tanto a la ligera. Además, muchos independentistas han salido ahora con que la UE son malos, cuando en realidad, si la podemos reformar es una herramienta muy útil. Y si está así, en parte es por el grupo del ALDE dónde está por ejemplo el PdeCat.

Para finalizar el articulo, por primera vez estoy siguiendo la Diada des de fuera de Cataluña. Y la verdad es que también por primera vez ni he pensado en el tema. ¿Por qué?

Hoy parece que muchos políticos estarán en la calle intentado demostrar quien es más catalán y utilizando el día haciendo mítines paralelos. Y no solo los independentistas como dicen algunos. También los pesados de C's y PP que van diciendo que ellos representan a muchos cuando en realidad no representan a casi nadie. Me hace un poco de rabia lo politizado que esta todo. Y que queréis que os diga, paso de entrar en ese juego. ¿Vosotros?

dilluns, 10 de setembre del 2018

Keswick i el seu nacionalisme

Sona massa filosòfic però és ben cert. Escric avui des de Keswick, on estaré fins al dia 2 d'Octubre. La veritat és que he pogut anar coneixent la ciutat, però avui, després d'una feina dura i una nit d'aquelles de fer voltes al llit, aquest poble m'ha donat una altra visió.

Això és una Comunitat on 4.500 persones conviuen i on tots es coneixen. Ells no són de comprar-se un cotxe nou, ells l'arreglen. Com aquest matí. No he tingut ordinador aquests dies perquè l'adaptador no em funcionava. Per la meva grata sorpresa quan l'hi demano al senyor si en tenia un de nou, l'agafa, el mira i fa "nah". "For What? Em fa. "-Computer" li dic. I no sé com ho a fet, però amb 25 segons ho tenia fet. I a l'acabar em diu.  t'ho deixo a... onetwofive,,, one twenty five! I amb tota l'alegria diu el preu. No sé, estem acostumats en comprar uno de nuevo o a l'allò de pensar que el que no funciona no va. Quina equivocació...

Però al sortir m'he trobat una senyora (que com a bona "iaia de poble", ja sabia qui era jo). I llavors m'ha començat a explicar, així amb tota la confiança les façanes de les cases. Al veure que m'interessava amb el tema, li ha fet gràcia i m'ha invitat a fer un Tour pel cinema (Destacant-me sobretot que allò ja hi era quan construïen el titànic). Molt interessant, a part de veure que la gent veu cerveses gegants al cine. Aquest detall m'ha encantat que voleu que us digui.

I això ja va ser ahir, però vull que veieu que diferents són. Ahir, un company de feina que casi ni coneixia em va invitar a casa seva i va presentar-me tota la seva família. A part d'invitar-me a unes cerveses angleses.

El que vull dir és que estem molt orgullosos moltes vegades de ser d'un país, o de ser d'una ciutat. De fet, jo ho estic molt. Però cal dir, que si visquéssim aquí, no seríem nacionalistes, seríem ultras, ja que aquí  que trobo que hi ha un suport mutu. No dic que a Tarragona no passi. Però per exemple segur que la germanor que hi ha aquí és molt més gran que a qualsevol altra capital Europea. Aquest últim que us he nomenat ve de la selva d'Amèrica del Sud. Van venir un temps i ja no van marxar. Per què? Perquè se sentia com a casa.

I acabo recalcant això. El dia que puguem dir que som una gran comunitat serem invencibles!


P.D: Hi ha molts gossos. 

dilluns, 3 de setembre del 2018

L'entrevista al veí: Quim Amorós

Avui l'entrevista al veí va dirigida a Joaquim Amorós. Com la resta d'entrevistats, de Tarragona -i de tota la vida- metge i va ser regidor amb CiU a l'Ajuntantament de la ciutat. He decidit atrevir-me amb un membre d'un partit molt diferenciat al meu al terreny econòmic. Però dins d'aquest experiment de l'entrevista al veí, és molt probable que amb moltes coses podem estar d'acord. Bé, endavant: 

1. Com veus Tarragona?



És una ciutat preciosa, amb una ubicació sensacional, i tranqui-la per viure i amb molt de potencial, però actualment la veig apagada, trista i bruta. Ha perdut la vitalitat i la capacitat de exercir de capital de les comarques del sud.


2. Si fóssis alcalde què és el primer que faries?


Canviar el contracte amb l’empresa de neteja i netejar de dalt a baix la ciutat i les platges. Si realment es gasten 8 milions de € en neteja, a on han anat a parar?. Ens prenen el pel i els diners.
On queden els anys que Tarragona era premiada amb l’escombra d’or per ser la ciutat mes neta de l’estat?. Ara la tenim bruta deixada, fins i tot les nostres platges que tenim la sort de tenir-les a peu de la ciutat han perdut totes les banderes blaves de la UE de neteja i qualitat.

3. Quines mancances veus a la ciutat? Com creus que s'han de solucionar?


Fa falta una vertadera política de incentivació econòmica, es molt trist 

veure com molts locals comercials al centre i a barris estan tancats.
Fa falta una campanya cultural de cara i ulls, amb temporades estables de 

teatre i concerts de mitjà i petit format, de i ncentivar a les entitats 
culturals de la ciutat. La creació de concerts vermut al Passeig de les
palmeres els diumenges.

Fan falta tantes coses.. la illa corsini la descentralització administrativa de 

l’Ajuntament, l’arranjament de la vora del riu fins el pont de Santa Tecla i 
convertir-lo en zona d’esbarjo i esport.

Banc d’Espanya, Tabacalera, Sabinosa, Pàrquing de JaumeI son temes 
enquistats que aquest govern Ballesteros ni ha sabut ni ha volgut donar una 
solució, i porta 13 anys de govern. Alguna responsabilitat tindrà oi?.



4. Què creus que ha millorat a Tarragona als últims 10 anys?


A però ha millorat en alguna cosa?. Ballesteros ha viscut de renda de l’obra feta pels governs de l’Alcalde Nadal, i a sobre ni ha esmeçat esforços en manteniment, per lo que han passat 13 anys i les coses s’han anat deteriorant, places, jardins, parcs, carpa del anfiteatre, Teatre Metropol, si no es fa manteniment al final es fa malbé, que es el que està pasant amb tot el mobiliari urbà de Tarragona. Tarragona no ha evolucionat des de fa 13 anys. I el buque insignia que eren els jocs del mediterràni, l’unic que ens ha deixat ha sigut el Palau d’esports que ha pagat la Generalitat , la piscina olímpica que ha pagat l’estat i certament l’anella olimpica que veurem quin us i destí li donen , abans que també es mori de fastic.

5. Com solucionaries els problemes que Ballesteros ha deixat a la ciutat? (Banc d'Espanya, Tabacalera, Miracle...)


Banc d’Espanya: el gran centre de la cultura de Tarragona amb la casa de la 

festa inclòs. Tots els elements festius allà. 

Tabacalera: el gran museu arqueològic de Tarragona, iniciar obres
d’immediat.
Miracle: enderrocar el mamotreco i ampliar el passeig per a vianants de totel recorregut fins al port esportiu.

6. Com a metge, quina ha sigut la progressió de la teva professió des de que vas començar?


Bàsicament la arribada de les noves tecnologies, i poder accedir via internet 

del historial mèdic i poder accedir a totes les proves complementaries 
sol·licitades immediatament una vegada realitzades. Això estalvia molt de 
temps i pots diagnosticar mes ràpid al tenir els resultats de manera 
automàtica. Al mateix temps que estalvies paper i tot queda registrat 
informàticament. 





Amb la seguretat que la privacitat es garantida ja que 
només es pot accedir amb un codic secret i personal de cada metge.


7. Com haguessis planejat uns Jocs Mediterranis des del teu punt de vista?

Els jocs eren una oportunitat única de donar a conèixer la nostra ciutat al món, i no es podia deixar perdre l’ocasió de mostrar la nostra cultura, les nostres costums, la nostra manera de ser. 
Per tant a la cerimònia Inaugural el Seguici popular hagués tingut un protagonisme principal, i els castells i la Sardana sens dubte també. Res de tot això va ser present, Allò podia ser qualsevol ciutat, ningú identificava que fos Tarragona.
I és un crim que els esportistes estiguessin hostatjats a Port Aventura, deurien d’haver-ne habilitat la ciutat residencial per tenir els esportistes a Tarragona, i així donar vida a la ciutat ja que cada dia se’ls hauria vist passejar per Tarragona, cosa que estant a Salou no van fer, i ningú es va assabentar que es feien uns jocs a Tarragona.

Ni els comerços, ni restaurants, ni Tarragonins vam notar que a Tarragona hi havia un jocs mediterranis.

Gràcies Quim per respondre les preguntes