No podia resistir-me.
Fa uns dies, anava amb una jaqueta petita, fins i tot amb màniga curta. Avui, un aire fred que sembla vingut de Noruega ens ha arribat de cop.
Normal que faci fred al desembre, el que no és normal és que sigui tan de sobte, i que fins i tot, no en fes el dia de les castanyes.
El que és fàcil és queixar-se i dir que és normal. Doncs no. Crec que hauríem de fer alguna cosa al respecte des del petit gra de sorra que podem posar. Ni que sigui simbòlic. Però penseu una cosa. Sense planeta, tots els objectius de qui està llegint això no es completaran, ja que ni existirem. Està clar.
Vivim en un món on interessa més el capital, les economies i les grans fortunes que el planeta, les persones i els drets socials.
Vivim en un món on prefereixen guanyar diners i no estar al costat de la massa social que tira dia a dia endavant.
I aquest món n'és el mateix que si no fem res, se'ns menjarà, i si anem prorrogant-ho, ens quedarem sense temps.
Acabo amb el que m'agrada dir sempre, i es pot dir en totes les situacions. El rival no és el veí de l'edifici, no és el musulmà, ni el jueu, ni tampoc el que parla un diferent idioma o parla dient paraulotes. El nostre rival, a qui hem de superar són aquelles grans fortunes que juguen amb nosaltres, que ens manipulen, que ens fan veure que un problema tan gran com la supervivència del planeta sigui un simple cabreig de quatre perduts.
