Després de 6 anys, 230 entrades, més d'11.000 visites i amb un entrada final sobre Anglaterra i Perranpoeth acaba Món i Cultura.
L'objectiu d'això és que a partir de les dates i any polític crearé un nou bloc i espai plagat de canvis, amb idees noves i nous participants. Serà nou projecte, i moltes vegades cal reciclar. I des de 2013, potser va sent hora. Tenia 13 anys!!
Ara amb noves idees i apropant-se més al Canal de Youtube Món i Cultura passarà almenys a la meva història personal.
MOLTES GRÀCIES!!!
dijous, 22 d’agost del 2019
divendres, 16 d’agost del 2019
Les millors ciutats que he visitar. (Punt de vista personal)
Fa un parell de dies, vaig fer un anàlisi de totes les ciutats que he estat. Avui, me decidit en establir un ordre.
Hi ha 5 coses en les quals he fet el rànking d'aquelles ciutats que recordi i hagi estat més d'1h. Neteja, Encant, Ambient, Preu, Qualitat de Vida. He fet sobre 10 i una mitjana. En cas d'empat, l'ordre l'establia jo.
Passo primer el TOP 10 de les 37 que he compatibilizat de 9 països diferents.
1. Luxemburg (LUX) 7,6
2. Glasgow (UK) 7,6
3. Perranporth (UK) 7,6
4. San Sebastián (ESP) 7,6
5. Berlín (ALE) 7,4
6. Keswick (UK) 7,4
7. Londres (UK) 6,2
8. Copenaguen (DIN) 7,0
9. Roskilde (DIN) 6,8
10. Bilbao (ESP) 6,8
També he fet per categories:
Neteja:
1. Luxemburg (LUX) 10
2. Copenague (DIN) 9
3. Keswick (UK) 8
4. Bilbao (ESP) 8
5. Roskilde (DIN) 8
Ambient:
1. Londres (UK) 10
2. Southend (UK) 10
3. Copenague (DIN) 9
4. Perranporth (UK) 9
5. Plymouth (UK) 9
Bonica (Des del meu punt de vista):
1. Luxemburgo (LUX) 10
2. Berlin (ALE) 9
3. Copenague (DIN) 9
4. Roskilde (DIN) 9
5. Keswick (UK) 9
Preus. Canvis de Moneda inclós.
1. Oporto (POR) 10
2. Caracas (VEN) 8
3 Glasgow (UK) 8
4. Varsovia (POL) 7
5. Berlin (ALE) 7
Qualitat de vida:
1. Luxemburgo (LUX) 10
2. Roskilde (DIN) 8
3. Perranporth (UK) 8
4. Londres (UK) 7
5. Keswick (UK) 7
En estats:
ESP-15
UK-9
DEN-2
VEN-2
ALE-2
LUX-1
BEL-1
HOL-1
Capitals:
1. Luxemburg (LUX) 7,6 (1)
2. Berlín (ALE) 7,4 (5)
3. Londres (UK) 7,2 (7)
4. Copenague (DIN) 7,0 (8)
5. Varsovia (POL) 6,2 (16)
6. Caracas (VEN) 6,0 (19)
7. Amsterdam (HOL) 5,8 (27)
8. Brussel•les (BEL) 4,6 (30)
Si té exit, posaré ciutats completes!! Una sautació :). Us animo a fer el vostre.
Hi ha 5 coses en les quals he fet el rànking d'aquelles ciutats que recordi i hagi estat més d'1h. Neteja, Encant, Ambient, Preu, Qualitat de Vida. He fet sobre 10 i una mitjana. En cas d'empat, l'ordre l'establia jo.
Passo primer el TOP 10 de les 37 que he compatibilizat de 9 països diferents.
1. Luxemburg (LUX) 7,6
2. Glasgow (UK) 7,6
3. Perranporth (UK) 7,6
4. San Sebastián (ESP) 7,6
5. Berlín (ALE) 7,4
6. Keswick (UK) 7,4
7. Londres (UK) 6,2
8. Copenaguen (DIN) 7,0
9. Roskilde (DIN) 6,8
10. Bilbao (ESP) 6,8
També he fet per categories:
Neteja:
1. Luxemburg (LUX) 10
2. Copenague (DIN) 9
3. Keswick (UK) 8
4. Bilbao (ESP) 8
5. Roskilde (DIN) 8
Ambient:
1. Londres (UK) 10
2. Southend (UK) 10
3. Copenague (DIN) 9
4. Perranporth (UK) 9
5. Plymouth (UK) 9
Bonica (Des del meu punt de vista):
1. Luxemburgo (LUX) 10
2. Berlin (ALE) 9
3. Copenague (DIN) 9
4. Roskilde (DIN) 9
5. Keswick (UK) 9
Preus. Canvis de Moneda inclós.
1. Oporto (POR) 10
2. Caracas (VEN) 8
3 Glasgow (UK) 8
4. Varsovia (POL) 7
5. Berlin (ALE) 7
Qualitat de vida:
1. Luxemburgo (LUX) 10
2. Roskilde (DIN) 8
3. Perranporth (UK) 8
4. Londres (UK) 7
5. Keswick (UK) 7
En estats:
ESP-15
UK-9
DEN-2
VEN-2
ALE-2
LUX-1
BEL-1
HOL-1
Capitals:
1. Luxemburg (LUX) 7,6 (1)
2. Berlín (ALE) 7,4 (5)
3. Londres (UK) 7,2 (7)
4. Copenague (DIN) 7,0 (8)
5. Varsovia (POL) 6,2 (16)
6. Caracas (VEN) 6,0 (19)
7. Amsterdam (HOL) 5,8 (27)
8. Brussel•les (BEL) 4,6 (30)
Si té exit, posaré ciutats completes!! Una sautació :). Us animo a fer el vostre.
dijous, 15 d’agost del 2019
Perranporth
Aquest blog sempre ha sigut de crítica política o molts cops de Tarragona. L'any passat, però, vaig escriure sobre Keswick. I sí, vaig sortir del tema habitual per parlar d'alguna cosa bona i positiva. També vaig analitza el canvi de mentalitat que comporta viure en un poble de 4.000 habitants.
Aquest any, aprofitant que tindré una aturada de 2 dies i estaré al Land's End (Coses que apareixen de casualitat ja que Hostal estarà ple) i faré una breu descripció del vist fins ara. Però aquesta vegada ja no serà a nivell col•lectiu sinó a individual. I ho faig perquè estic segur, que cada vegada que algú veu les notícies i desgràcies pensa allò de "tot és una merda". Però aquests dies al YHA Perranporth he pogut tenir l'oportunitat de conèixer persones que quan parles amb totes elles transmeten alegría i positivisme, i que quan les coneixes veus petits detalls que ajuden a ser menys negatiu.
Possiblement estic escribint molt poèticament. Però estic a una muntanya, envoltat d'insectes, al costat de l'Oceà Atlàntic i ple de gent que diu "Hi"... què farieu vosaltres?
En fi, millor començar que sóc un pesat. Iniciem aquestes persones anònimes amb el P. J., l'únic que no ho serà. Podem dir que ell és qui em va contractar. I la veritat, el poso com exemple de manager o juntament amb el Joan de Bay Pass. I no ho poso fàcil. Ho sabeu. I la raó és fàcil i és sobretot la confiança que transmet. Aquests dos dies que venen que no tenia on dormir m'ha ajudat moltísim a trobar el lloc i el primer dia va fer una gran explicació sobre de que anava tot, sempre pendent de qualsevol cosa. No tots ho fan. La resta de l'staff es molt amable. Pero necesito més dies... :!Així que PJ Thank you!!
Seguim amb la persona dos. I ens podem referir com aquella persona gran que és molt bon home. Avui al matí ha portat un senyor amb el seu cotxe a l'estació i casi ni el coneixia. Amb ell he tingut llargues converses. Molts cops diferents opinions però sempre molt sà. Ahir vam acabar a un pub i no em va deixar pagar després de baixar al poble i ajudar-me a buscar una llibreria. Another time, thank you!
Espero no ser molt xerrameca. Però segueixo. Amb un tercer. Un que vaig estar parlant gairebé tots els dies. Sobretot de Formula 1 i com ara tot era de pagament. Ahir va marxar però avui quan ha vingut a buscar unes coses, m'ha portat tot apuntat com veure-ho per una cadena obert anglesa. És una tonteria. Una xorrada. Pero ha hagut d'estar el seu temps a casa mirant-ho... Thank you again!
Segueixo amb dues persones de cop que potser no he tingut massa relació però que des de fora era sencillament bonic. Pare i fill. Potser ells no van fer-me cap favor. Però és tenen una estima tremenda. És difícil descriure-ho, preciós veure-ho. Thank you!!
Ja com a penúltima explicació, parlo d'una altra família. Tampoc he tingut una ajuda directa però sí molta conversa i compartir experiències. A part, l'orgull que tenien tots ells pel pare expert amb la seva feina i com és veien orgullosos i orgulloses d'ell. Després també com els petits de la familía rentaven plats i servien la taula amb una ajuda mútua ESPECTACULAR. Danke!(O com s'escrigui) amb alemany.
Bé no m'allargaré molt més. Però he aquesta deixat a la persona per al final ja que crec que representa el conjunt de l'artícle. A part de que va donar-me part del seu sopar (molt bó, per cert) va explicar que havia fet algo molt més bèstia, i és anar a fer un voluntariat al tercer món. Recordo el país però crec que no cal detall. En aques cas podem veure com va posar el seu temps al servei de les persones. Per contra veiem com a aquesta gent que fa això no se la valora com és mereixen i qui s'emporta la fama són altres com Donald Trump o qualsevol polític de mediocre... En fi..
Per la seva història al 3r món ja li he demanat un artícle. I els que hem coneixeu sabeu que sóc un pesat demanant-los. Però és la millor manera que tinc de valorar una persona. I els lectors també ho feu ja que els llegiu igual. Almenys els 50 de mitjana que entreu al blog.
Vaja, com sempre toca agraïr amb l'idioma. Danke (o com s'escrigui x2)
Està clar que necesitem un canvi de mentalitat. La meva conclusió està molt lligada a lo comentat a la última persona. Però potser una mica més extens. Cal posar els petits detalls bonics i que omplen la vida com a principal a la nostra vida i deixar de banda els negatius.
Deixar de banda allò que fa discutir-nos, estar tristos o perdre. I donar-nos compte que els petits detalls (i els grans) i la bona gent poden treure'ns una estona agradable de positivisme. I potser el que han perdut ells i elles per ajudar a la societat o algú, també el pots treure de tu mateix.
Espero que a partir d'aquestes línies, quan mireu les notícies o llegiu el diari no digueu lo de "tot és una merda" i a partir d'ara, almenys digueu "casi tot és una merda"😏.
Potser no és el canvi més significatiu. Potser demà no us recordareu. Però teniu exemples de sobres per no estar enfadats amb el món.
Potser no és el canvi més significatiu. Potser demà no us recordareu. Però teniu exemples de sobres per no estar enfadats amb el món.
Ah i si tinc algun amic que ho està, li faré llegir article tres vegades.😁
Acabo amb la millor foto del Hostal i des d'on he escrit això.
.
PD. Aquest parell de dies, diria el finde crec que era, dormiré amb una tenda de campanya
Si em menja un ós ja m'encargaré que us avisin. (He vist masses films...😂)dimarts, 30 de juliol del 2019
Tarragona, Ciutat de CARTELLS.
Tarragona podrà ser batejada com la ciutat dels cartells. I això ho dic perquè durant els cartells han estat protagonistes.
El primer cas és el de la gran pancarta posada a l'Ajuntament. Per aquesta tonteria és va fer un ple i una votació especial. I la meva queixa va cap aquells que la posen i també cap aquells que la treuen.
Mira que no hi ha problemes a la ciutat eh! Neteja, vivenda, actes bandàlics... Però bè, potser no cal repetir el de sempre. Crec que al final, la millor pancarta és la que penjaré ara mateix a continuació.
El segon cas dels cartells que vull nombrar són els de la campanya electoral. Després d'aquesta, Assemblea per Tarragona va treure'ls tots i es vam reciclar. Així que a l'estar passats que és puguin aprofitar i ajudem en el problema medi ambiental. Doncs bè, En Comú Podem Tarragona ha decidit deixar-los allí, amb el brut que fan i el fàstic que representen. I això té una Història. Cada vegada que n'enganxavem un, En Comú posava 4 cartells al costat del nostre. Un exemple seria el que vaig posar l'altre dia per xarxes, que a dies d'avui encara està.
El fet és que mentre naltros em posavem un i gràcies, els altres ens omplien tota la pared del seu. Ara, un parell de mesos més tard, no és dignen a recollir-los i reciclar-los. Molta ecologia i poc actuar. Molt engaxar i donar la nota i poc recollir. En aquesta vida si volem destacar, també ho hem de fer quan no estem en campanya i no només fer "cadirisime". Una setmana més tard allí segueixen.
El primer cas és el de la gran pancarta posada a l'Ajuntament. Per aquesta tonteria és va fer un ple i una votació especial. I la meva queixa va cap aquells que la posen i també cap aquells que la treuen.
Mira que no hi ha problemes a la ciutat eh! Neteja, vivenda, actes bandàlics... Però bè, potser no cal repetir el de sempre. Crec que al final, la millor pancarta és la que penjaré ara mateix a continuació.
El segon cas dels cartells que vull nombrar són els de la campanya electoral. Després d'aquesta, Assemblea per Tarragona va treure'ls tots i es vam reciclar. Així que a l'estar passats que és puguin aprofitar i ajudem en el problema medi ambiental. Doncs bè, En Comú Podem Tarragona ha decidit deixar-los allí, amb el brut que fan i el fàstic que representen. I això té una Història. Cada vegada que n'enganxavem un, En Comú posava 4 cartells al costat del nostre. Un exemple seria el que vaig posar l'altre dia per xarxes, que a dies d'avui encara està.
El fet és que mentre naltros em posavem un i gràcies, els altres ens omplien tota la pared del seu. Ara, un parell de mesos més tard, no és dignen a recollir-los i reciclar-los. Molta ecologia i poc actuar. Molt engaxar i donar la nota i poc recollir. En aquesta vida si volem destacar, també ho hem de fer quan no estem en campanya i no només fer "cadirisime". Una setmana més tard allí segueixen.
dissabte, 27 de juliol del 2019
Fumar davant dels Hospitals
No us ha passat mai que heu caminat per davant de l'Hospital Santa Tecla i us heu trobat algú fumant?
I després aquest cartell?
Doncs no sou els únics. Gairebé sempre que passo per allí veig gent fumant davant de l'Hospital. I ja no només això, sinó també d'escoles o de parcs. Abans que res... Per què ens passem la normativa per el "forro"? I de segones... Per què i ha aquesta passivitat dels agents amb aquest aspecte? És una mesura saludable, molt més que un cotxe mal aparcat.
La veritat és que aquesta normativa de davant dels Hospitals ha d'intentar cumplir-se d'una vegada per totes i el cartell ha de ser important.
I després aquest cartell?
Doncs no sou els únics. Gairebé sempre que passo per allí veig gent fumant davant de l'Hospital. I ja no només això, sinó també d'escoles o de parcs. Abans que res... Per què ens passem la normativa per el "forro"? I de segones... Per què i ha aquesta passivitat dels agents amb aquest aspecte? És una mesura saludable, molt més que un cotxe mal aparcat.
La veritat és que aquesta normativa de davant dels Hospitals ha d'intentar cumplir-se d'una vegada per totes i el cartell ha de ser important.
dissabte, 20 de juliol del 2019
PATRIMONI: La matèria pendent.
M'he decidit escriure d'una altra problemàtica de la ciutat de Tarragona, i és la deixadesa d'una part tant important de la ciutat com és el nostre Patrimoni Històric. I això ve, ja que fa un parell de dies vaig anar a la Necròpolis de Tarragona. I tenia aquest aspecte:
Sí, només érem les 3 persones que vam anar. Gairebé havia més treballadores que persones visitant... Crec que hauríem de promocionar més la nostra cultura i les nostres coses. Aquest és un dels Museus més importants d'Europa en aquest aspecte. I per variar, ningú diu res ni fa res per a que hi hagi més persones per veure-ho. En realitat és trist...
dimarts, 16 de juliol del 2019
Tarascabarats
No perquè hi hagi un canvi a l'alcaldia deixaré de publicar. De fet, e deixat uns dies de cortesia, però avui tornaré amb la plaga d'escarabats. I ho faig, perquè sortint d'una casa qualsevol, me trobat això:
Doncs si mireu bé, n'hi ha 3 en 3 metres quadrats. O menys. Al final et fa pensar que per molt canvi que pot haver-hi a l'alcaldia, els problemes quotidians milloren... Costa de creure.. I ja hi ha varies coses quem'estic fixant i no m'agraden. Però prefereixo esperar i veure si milloren en aquests propers dies. Si segueix igual... Tocarà demanar explicacions.
Doncs si mireu bé, n'hi ha 3 en 3 metres quadrats. O menys. Al final et fa pensar que per molt canvi que pot haver-hi a l'alcaldia, els problemes quotidians milloren... Costa de creure.. I ja hi ha varies coses quem'estic fixant i no m'agraden. Però prefereixo esperar i veure si milloren en aquests propers dies. Si segueix igual... Tocarà demanar explicacions.
divendres, 12 de juliol del 2019
La campanya dels "pobres" contra els "rics".
Sí, una bona manera de definir el que seria la campanya d'Assemblea per Tarragona durant les eleccions del passat 26-M. Un mes i mig més tard m'he decidit en recordar-ho. I per què?
Sencillament perquè vull diferenciar cadires de convicció. Perquè vull diferenciar el màrqueting amb les idees. No sé que passarà a partir d'ara, però el que si sé, és que va passar durant la campanya dels 650€ contra la de la dels 2.000, 5.500 o 11.000. I d'això s'ha d'apendre.
Des de l'anada, amb la diferència econòmica i amb un mes i mig de vida, vam trobar 300 vots. 300 de rebels, 300 vots de carrer i 300 vots de la gen corrent.
Ens vam trobar, dia rere dia amb problemes i com és diferenciava aquells que tenien amb els que no. I vaja, quedava claríssim que si vols competir amb política, sembla que necessites un padrí. I això és injust.
Igualment els companys i companyes vam estar lluitant contra totes les adversitats i vam estar cada dia als mercadets, cada dia a les places i als carrers. No ens deixaven estar als debats però a la vegada i formavem part amb propostes molts cops nostres que utilitzaven altres partits. Ja us dic, no sé que passarà a partir d'ara, però la participació de l'Assemblea en aquestes eleccions ha estat més viva del que molts volen acceptar. Igualment, després de les dues setmanes s'ha demostrat que necessitem, entre tots, fer feina i picar pedra. Deixant els egos de banda i construint algo útil de veritat.
La veritat és que ha estat una experiència enriquidora i on en el meu cas he aprés moltíssim ja que s'ha vist com en l'actual món polític o es curra molt o no aconsegueixes res. A més he pogut conèixer molta gent espectacular. Ara toca descansar, però d'aquí unes setmanes caldrà tornar reunir-se i seguir buscant l'utilitat. L'utilitat de fer política i que és noti a la vida ciutadana de les persones. I per fer això, ens necesitem a tots i a totes. I de fet això avui ho estava parlant amb uns camarades al bar i al final, sempre hi ha punts d'acord que al final, portats a la pràctica és poden canviar moltes coses. Tot i que ara, toca agafar força.
Us deixaré ell vídeo de la campanya, tan aviat com el tingui:
També, ha estat una on he pogut fer el primer speech. Deixo el link:
Sencillament perquè vull diferenciar cadires de convicció. Perquè vull diferenciar el màrqueting amb les idees. No sé que passarà a partir d'ara, però el que si sé, és que va passar durant la campanya dels 650€ contra la de la dels 2.000, 5.500 o 11.000. I d'això s'ha d'apendre.
Des de l'anada, amb la diferència econòmica i amb un mes i mig de vida, vam trobar 300 vots. 300 de rebels, 300 vots de carrer i 300 vots de la gen corrent.
Ens vam trobar, dia rere dia amb problemes i com és diferenciava aquells que tenien amb els que no. I vaja, quedava claríssim que si vols competir amb política, sembla que necessites un padrí. I això és injust.
Igualment els companys i companyes vam estar lluitant contra totes les adversitats i vam estar cada dia als mercadets, cada dia a les places i als carrers. No ens deixaven estar als debats però a la vegada i formavem part amb propostes molts cops nostres que utilitzaven altres partits. Ja us dic, no sé que passarà a partir d'ara, però la participació de l'Assemblea en aquestes eleccions ha estat més viva del que molts volen acceptar. Igualment, després de les dues setmanes s'ha demostrat que necessitem, entre tots, fer feina i picar pedra. Deixant els egos de banda i construint algo útil de veritat.
La veritat és que ha estat una experiència enriquidora i on en el meu cas he aprés moltíssim ja que s'ha vist com en l'actual món polític o es curra molt o no aconsegueixes res. A més he pogut conèixer molta gent espectacular. Ara toca descansar, però d'aquí unes setmanes caldrà tornar reunir-se i seguir buscant l'utilitat. L'utilitat de fer política i que és noti a la vida ciutadana de les persones. I per fer això, ens necesitem a tots i a totes. I de fet això avui ho estava parlant amb uns camarades al bar i al final, sempre hi ha punts d'acord que al final, portats a la pràctica és poden canviar moltes coses. Tot i que ara, toca agafar força.
Us deixaré ell vídeo de la campanya, tan aviat com el tingui:
També, ha estat una on he pogut fer el primer speech. Deixo el link:
divendres, 14 de juny del 2019
Canvi no significa carta blanca.
Cert que partim des d'un punt molt baix. Que venim del pacte il·lògic PSC, PP i Unió. Però s'ha d'intentar veure el panorama deixant una mica al marge aquest fet. Com si vinguéssim d'almenys una gestió en la mitjana...
Aquests dies les portades estan posant com tots els partits de Tarragona fan les assemblees que no han fet en 4 anys per recolzar al Ricomà. Veiem com partits que deixen de banda a la militància, ara, al no saber que fer, fan cas a les bases i així treure's el "marrón" de decidir alguna cosa. Igualment fins aquí no em sorprèn res. Tot dins de "lo normal". De fet, podríem dir que tot i que crec que és un paripé de portades al Diari (Avui mateix obra l'Assemblea de JxCat), la solució de canvi a Tarragona era necessària, no tant pels colors polítics sinó pel fet del reciclatge democràtic i la gestió dels últims anys.
A partir d'aquí s'ha de deixar un fet clar: Canvi no significa carta blanca.
ERC té molts reptes al davant i només té 7 regidors per intentar resoldre-los. I sí 7. Podríem parlar del pacte amb ECP però prefereixo no tocar-lo molt, ja que crec, que a la que es passi "l'eufòria del canvi", les regidories que puguin tenir aquests restaran més que sumaran i en tot cas tenen la sort del llistó tan i tan baix dels últims 4 anys. Bé, el temps ho demostrarà.
Tampoc val que es treballi el primer any i que després no es torni a fer res fins a l'últim. Que això seria molt típic i tampoc em sorpendria massa. Segueixo pensant que la pèssima gestió de Ballesteros li dóna punts a Ricomà amb aquest aspecte, però hem d'estar a les expectatives. Que les sigles no ens ceguin.
I a més, toca posar per davant les persones i no les cadires. En aquest aspecte toca parlar de com l'Ajuntament enfrontarà els problemes tant socials com ecològics i com posarà solució a l'aire o la desigualtat entre barris. I no necessitem paraules, en tenim moltes, si no volem actes i que aquests que serveixin i no siguin de portada.
Ara si anem per xarxes, hi ha molta celebració, moltes pel·lícules i moltes idees que creiem que passaran. Mireu, ho sento molt, però he vist com treballen els partits polítics locals des de dins (L'actual cúpula d'ECP de Tarragona, per exemple) hi dubto molt que els fets estiguin a l'altura de les expectatives i de fet, molts, al tenir cadira, ja no saben que deien en campanya.
Així que les preguntes bàsiques serien:
Canvi? Necessari. 12 anys d'un alcalde no hauria de ser ni legal i 16 menys.
Tarragona millorarà? Pitjor que ara és molt difícil.
Ricomà és bon candidat? Millor que Ballesteros obvi.
Els partits que han entrat al seu govern ajudaran? Gens.
Aquests dies les portades estan posant com tots els partits de Tarragona fan les assemblees que no han fet en 4 anys per recolzar al Ricomà. Veiem com partits que deixen de banda a la militància, ara, al no saber que fer, fan cas a les bases i així treure's el "marrón" de decidir alguna cosa. Igualment fins aquí no em sorprèn res. Tot dins de "lo normal". De fet, podríem dir que tot i que crec que és un paripé de portades al Diari (Avui mateix obra l'Assemblea de JxCat), la solució de canvi a Tarragona era necessària, no tant pels colors polítics sinó pel fet del reciclatge democràtic i la gestió dels últims anys.
A partir d'aquí s'ha de deixar un fet clar: Canvi no significa carta blanca.
ERC té molts reptes al davant i només té 7 regidors per intentar resoldre-los. I sí 7. Podríem parlar del pacte amb ECP però prefereixo no tocar-lo molt, ja que crec, que a la que es passi "l'eufòria del canvi", les regidories que puguin tenir aquests restaran més que sumaran i en tot cas tenen la sort del llistó tan i tan baix dels últims 4 anys. Bé, el temps ho demostrarà.
Tampoc val que es treballi el primer any i que després no es torni a fer res fins a l'últim. Que això seria molt típic i tampoc em sorpendria massa. Segueixo pensant que la pèssima gestió de Ballesteros li dóna punts a Ricomà amb aquest aspecte, però hem d'estar a les expectatives. Que les sigles no ens ceguin.
I a més, toca posar per davant les persones i no les cadires. En aquest aspecte toca parlar de com l'Ajuntament enfrontarà els problemes tant socials com ecològics i com posarà solució a l'aire o la desigualtat entre barris. I no necessitem paraules, en tenim moltes, si no volem actes i que aquests que serveixin i no siguin de portada.
Ara si anem per xarxes, hi ha molta celebració, moltes pel·lícules i moltes idees que creiem que passaran. Mireu, ho sento molt, però he vist com treballen els partits polítics locals des de dins (L'actual cúpula d'ECP de Tarragona, per exemple) hi dubto molt que els fets estiguin a l'altura de les expectatives i de fet, molts, al tenir cadira, ja no saben que deien en campanya.
Així que les preguntes bàsiques serien:
Canvi? Necessari. 12 anys d'un alcalde no hauria de ser ni legal i 16 menys.
Tarragona millorarà? Pitjor que ara és molt difícil.
Ricomà és bon candidat? Millor que Ballesteros obvi.
Els partits que han entrat al seu govern ajudaran? Gens.
dimarts, 30 d’abril del 2019
Xocar contra la política tradicional
Xocar de cara contra la política tradicional comporta que moltes vegades vulguin passar de tu. Que molts cops, vinguin i ens treguin dels debats, se'ns tregui de les xarxes o se'ns critiqui amb arguments que no tinguin cap sentit.
Xocar contra la política tradicional comporta que els partits que tenen muntat el seu "xiringuito" et vulguin silenciar i no et deixin opinar.
Xocar contra la política tradicional comporta molta batalla i molta lluita. Però bé, per això estem. Per intentar parlar amb arguments constructius sobre l'estat de la ciutat. I això, tot i que molts no volen, ho farem i demostrarem que és pot fer una campanya on tothom pugui participar i on en general estiguin per davant les propostes que la demagògia, les fal·làcies o el populisme.
De fet, veiem que ara ve una campanya on hi haurà un joc de trons impressionant entre els de sempre i com sempre. Una campanya on veurem que hi ha persones que no els importa Tarragona ni la nostra ciutat i que miren més en destruir que en construir. Serà interessant dir-lis a la cara que aquests mètodes no funcionen i que al final, el que ajuda més a les persones són aquells que de veritat volen sumar.
Davant de tot això tenir l'opció d'Assemblea per Tarragona és un gust.
Ni cúpules de Barcelona pel mig.
Ni programes buits.
Ni grans discursos.
Simplement demostrar, treballar i picar pedra cada dia.
Ara toca demostrar que s'equivoquen infravalorant-nos.
Xocar contra la política tradicional comporta que els partits que tenen muntat el seu "xiringuito" et vulguin silenciar i no et deixin opinar.
Xocar contra la política tradicional comporta molta batalla i molta lluita. Però bé, per això estem. Per intentar parlar amb arguments constructius sobre l'estat de la ciutat. I això, tot i que molts no volen, ho farem i demostrarem que és pot fer una campanya on tothom pugui participar i on en general estiguin per davant les propostes que la demagògia, les fal·làcies o el populisme.
De fet, veiem que ara ve una campanya on hi haurà un joc de trons impressionant entre els de sempre i com sempre. Una campanya on veurem que hi ha persones que no els importa Tarragona ni la nostra ciutat i que miren més en destruir que en construir. Serà interessant dir-lis a la cara que aquests mètodes no funcionen i que al final, el que ajuda més a les persones són aquells que de veritat volen sumar.
Davant de tot això tenir l'opció d'Assemblea per Tarragona és un gust.
Ni cúpules de Barcelona pel mig.
Ni programes buits.
Ni grans discursos.
Simplement demostrar, treballar i picar pedra cada dia.
Ara toca demostrar que s'equivoquen infravalorant-nos.
 |
| Demà estarem a l'1 de Maig amb els treballadors i treballadores |
dimecres, 17 d’abril del 2019
Tarragona
Fa molt de temps, unes persones van arribar aquest territori i van crear el que ara és Tarragona. És una ciutat que havia de ser de les millors d'Europa. Havia d'emocionar, d'enamorar i de guanyar els cors dels seus ciutadans i ciutadanes donant peu a un futur comú per tots els que i vivien. Tarragona, era hi havia de ser de les grans capitals.
Molt de temps més tard, cap al segle XXI, veiem que Tarragona és molt diferent tot i que encara tenim els espectaculars paisatges, l'enamorament amb aquesta ciutat i fins i tot moltes vegades ens sentim els millors d'Europa o almenys de Catalunya... De fet em fa la sensació que ho som... I quan vaig pel món li explico a tothom que sóc d'aquí. Recordo una cançó que deia en un final: "la patria son tus amigos, tus vecinos y tu familia". No crec amb les pàtries però he de reconèixer que moltes vegades, i més amb la situació actual, és amb l'únic lloc en el qual em puc identificar... I no vull que m'ho espatllin... I estem ja amb alerta.
L'alerta es diu política, es diu egos, es diu persones que tenen un potencial i l'aprofiten abans per les seves cadires que per una millora. De fet, l'alerta, i ja entrant a la ironia, podria ser "Alerta Roja" tot i que anteriorment va ser blava... Actualment el color que li podem posar ja pot ser qualsevol... Pel simple fet que sempre és el mateix...
Et venen amb propostes que tu t'emociones (tot i que ja som immunes) i al final acaben sent el "3%" del que deien en un principi... I marxes capcot a casa pensant si tot el que vivim és normal...
Et venen nova política que al final deixa de ser nova quan la cadira treu bitllets... I marxes, pensant que res té solució.
Et venen "el progreso liberal" i al final acabem veient que és un niu de fal·làcies sense sentit que acaben fent mal al ciutadà... I fent que apaguis la TV... I marxes a dormir, ja que "pa què?"
Et venen milers d'ideals, sempre amb campanya electoral, que al final ningú les recorda... I marxes amb les teves propostes i cartells del braç pensant si tot valia la pena.
Et venen que la decisió és de la gent de Tarragona quan al final és la del senyor o senyora del despatx de Barcelona o del de Madrid... I al final marxes del tot, pesant que la feina feta mai ningú de la ciutat la recorda.
Tota aquesta "Venda" que fa anys que escoltem ha de caure. I ha de caure, ja que nosaltres, els ciutadans el que fem és caminar pel carrer i veure constantment que res millora. Anem pels carrers i està brut i molts cops trepitgem merda. Anem pel carrer i ens sentim insegurs. Anem pels carrers i veiem que passem per on passem, pots parar vint vegades a fer fotos dels desastres. Uns desastres que van des dels grans pàrquings fallits a una rajola mal posada. Uns desastres s'arreglaran en el moment que els polítics de la ciutat deixin de banda els seus interessos inútils per la ciutadania i comencin a pensar per tots i totes. Uns desastres on la política tradicional no pot fer res per arreglar-ho, ja que la vida del ciutadà només se l'arregla amb el ciutadà i no amb el despatx.
I el que llegeix això... Et mereixes una ciutat neta... Et mereixes ser escoltat... Et mereixes poder caminar per la ciutat i veure-la amb alegria. Et mereixes donar propostes de millora. Et mereixes tenir espais de lleure. Et mereixes poder caminar pels carrers tranquil/a. Et mereixes tenir CAPs al cap de setmana. Et mereixes formar part del creixement d'aquesta ciutat. Et mereixes tenir una millor qualitat de vida. Tarragoní o tarragonina, ET MEREIXES MOLT MÉS... tarragoní o tarragonina... EMPODERA'T PER TARRAGONA! I si ho fas... És molt possible que tots junts i juntes... Ho transformem tot.
Molt de temps més tard, cap al segle XXI, veiem que Tarragona és molt diferent tot i que encara tenim els espectaculars paisatges, l'enamorament amb aquesta ciutat i fins i tot moltes vegades ens sentim els millors d'Europa o almenys de Catalunya... De fet em fa la sensació que ho som... I quan vaig pel món li explico a tothom que sóc d'aquí. Recordo una cançó que deia en un final: "la patria son tus amigos, tus vecinos y tu familia". No crec amb les pàtries però he de reconèixer que moltes vegades, i més amb la situació actual, és amb l'únic lloc en el qual em puc identificar... I no vull que m'ho espatllin... I estem ja amb alerta.
L'alerta es diu política, es diu egos, es diu persones que tenen un potencial i l'aprofiten abans per les seves cadires que per una millora. De fet, l'alerta, i ja entrant a la ironia, podria ser "Alerta Roja" tot i que anteriorment va ser blava... Actualment el color que li podem posar ja pot ser qualsevol... Pel simple fet que sempre és el mateix...
Et venen amb propostes que tu t'emociones (tot i que ja som immunes) i al final acaben sent el "3%" del que deien en un principi... I marxes capcot a casa pensant si tot el que vivim és normal...
Et venen nova política que al final deixa de ser nova quan la cadira treu bitllets... I marxes, pensant que res té solució.
Et venen "el progreso liberal" i al final acabem veient que és un niu de fal·làcies sense sentit que acaben fent mal al ciutadà... I fent que apaguis la TV... I marxes a dormir, ja que "pa què?"
Et venen milers d'ideals, sempre amb campanya electoral, que al final ningú les recorda... I marxes amb les teves propostes i cartells del braç pensant si tot valia la pena.
Et venen que la decisió és de la gent de Tarragona quan al final és la del senyor o senyora del despatx de Barcelona o del de Madrid... I al final marxes del tot, pesant que la feina feta mai ningú de la ciutat la recorda.
Tota aquesta "Venda" que fa anys que escoltem ha de caure. I ha de caure, ja que nosaltres, els ciutadans el que fem és caminar pel carrer i veure constantment que res millora. Anem pels carrers i està brut i molts cops trepitgem merda. Anem pel carrer i ens sentim insegurs. Anem pels carrers i veiem que passem per on passem, pots parar vint vegades a fer fotos dels desastres. Uns desastres que van des dels grans pàrquings fallits a una rajola mal posada. Uns desastres s'arreglaran en el moment que els polítics de la ciutat deixin de banda els seus interessos inútils per la ciutadania i comencin a pensar per tots i totes. Uns desastres on la política tradicional no pot fer res per arreglar-ho, ja que la vida del ciutadà només se l'arregla amb el ciutadà i no amb el despatx.
I el que llegeix això... Et mereixes una ciutat neta... Et mereixes ser escoltat... Et mereixes poder caminar per la ciutat i veure-la amb alegria. Et mereixes donar propostes de millora. Et mereixes tenir espais de lleure. Et mereixes poder caminar pels carrers tranquil/a. Et mereixes tenir CAPs al cap de setmana. Et mereixes formar part del creixement d'aquesta ciutat. Et mereixes tenir una millor qualitat de vida. Tarragoní o tarragonina, ET MEREIXES MOLT MÉS... tarragoní o tarragonina... EMPODERA'T PER TARRAGONA! I si ho fas... És molt possible que tots junts i juntes... Ho transformem tot.
 |
| Tarragona és brutal. |
dimecres, 27 de març del 2019
Què pot passar a Tarragona? (Versió 2.0)
http://monicultura.blogspot.com/2015/04/que-pot-passar-tarragona.html
http://monicultura.blogspot.com/2015/05/igualadet.html
Tot ve d'aquests dos articles. Era 2015 amb un jo de 16 anys fent prediccions o sondeig del que seria unes eleccions Municipals a la ciutat. Evidentment hi havia moltes mancaçes, sobretot de coneixement meu. Ara, 4 anys més tard hi torno amb una nova predicció on tot fa pensar que la cosa quedarà així (Poso els partits que poden obtenir representació i que han confirmat la seva participació):
*Compara amb ICV-EUiA
Abans que res, m'agradaria dir que faig aquest tipus de prediccions/enquestes pel simple fet que no hi ha cap de la ciutat fins la mateixa campanya. I això és bastant greu.
http://monicultura.blogspot.com/2015/05/igualadet.html
Tot ve d'aquests dos articles. Era 2015 amb un jo de 16 anys fent prediccions o sondeig del que seria unes eleccions Municipals a la ciutat. Evidentment hi havia moltes mancaçes, sobretot de coneixement meu. Ara, 4 anys més tard hi torno amb una nova predicció on tot fa pensar que la cosa quedarà així (Poso els partits que poden obtenir representació i que han confirmat la seva participació):
**Compara amb Ara Tarragona
*** No dona 100%, no he posat el que seria "altres" (6,1%)
 |
| http://electosim.brainum.es/# |
Ja posats en materia, el PSC tornaria guanyar amb aquests 9 diputats. Perdria una mica de força però la polarització de la campanya faria un major resultat per a ells.
C's i ERC pugnarien la segona plaça. Els de la formació taronja treurien 6 regidors, una mica menys de les seves expectatives. Els Republicans també estarien lluny dels Socialistes tot i que tendríen una forta pujada.
PP perdria força a causa de la pujada de VOX tot i que aquests segons no aconseguirien els vots suficients per entrar i quedarien amb 2,3%
Per altra banda i per la meva pròpia sorpresa després de fer els números, JxCAT cauria fins als 7,9% i la CUP mantindria resultats, quedant per davant de l'antiga Convergència.
Ja fora quedaria una Nova Tarragona, la formació dels Comuns de Tarragona i Podem que no arribaria al mínim del 5%, el llindar electoral, igual que Centrats per Tarragona, l'opció on hi ha Units per Avançar, Lliures i possiblement Ara Tarragona, i que seria entre moltes comes, el que era Unió Democràtica.
Així, que cert que arriba un període incert però a la vegada entretingut per l'anàlisi. A veure que passa i ja poc a poc, segurament després de les Generals veurem una nova predicció.
diumenge, 24 de març del 2019
La maleta de l'àvia
La maleta que avui m'ha ensenyat la meva àvia ha de tenir un artícle.. Ja que no té massa sentit.
Avui, algú ha arribat a Catalunya amb una maleta podriem dir Marxista o de Campanya subliminal del PSOE. El fet, és que l'han decidit posar allí. I vaja, com diu Maria Isabel al facebook:
"Que pinta aquesta maleta davant el contenidor del vidre?
Qui l'ha deixat? Està nova. Es robada?
Si algú la vol llençar que la posi en un altre lloc, almenys en un raconet.
Com és la gent!"
 |
| Foto: Maria Isabel Domènech |
Avui, algú ha arribat a Catalunya amb una maleta podriem dir Marxista o de Campanya subliminal del PSOE. El fet, és que l'han decidit posar allí. I vaja, com diu Maria Isabel al facebook:
"Que pinta aquesta maleta davant el contenidor del vidre?
Qui l'ha deixat? Està nova. Es robada?
Si algú la vol llençar que la posi en un altre lloc, almenys en un raconet.
Com és la gent!"
Clar, si ens posem a mirar bé, qui l'ha llençat l'ha deixat a tot al mig... Viva la vida!
En fi, no sé si al final és una campanya subliminal del PSOE, una maleta Marxista o un recolzament a la Venezuela Bolivariana...
dissabte, 23 de març del 2019
Neteja!
Aquest matí, he format part d'una brigada de neteja que s'ha format fa poc a la ciutat de Tarragona. Em vaig enterar via Instagram per un compte anomenat "Brigada Antipuercos", que segurament trobareu si ho poseu al buscador.
Dins de la lògica no vaig poder decidir no ajudar al personal que havia creat tot això. I un èxit, una desena de persones i molta quantitat de brossa. Al cap i a la fi, aquest post és sobretot per donar conèixer el tema, així que poso foto del que ha sigut la recollida, a un descampat situat a la zona de Sant Pere i Sant Pau:
Bé, porto anys fent fotos de desastres, brutícia i ironies des de la ciutat, i la veritat, amb la quantitat de deixalla que ha sortit... Podríem fer un llibre. Al final, però, s'ha pogut contribuir una mica al Medi Ambient i també a la neteja de Tarragona.
Avui, actuació necesària que s'anirà repetint i que des d'aquí animo a participar a tot aquell que llegeixi això. I una felicitacio als organitzadors d'això, que al final, si no ens movem els de baix, no és mou ningú.
Dins de la lògica no vaig poder decidir no ajudar al personal que havia creat tot això. I un èxit, una desena de persones i molta quantitat de brossa. Al cap i a la fi, aquest post és sobretot per donar conèixer el tema, així que poso foto del que ha sigut la recollida, a un descampat situat a la zona de Sant Pere i Sant Pau:
Bé, porto anys fent fotos de desastres, brutícia i ironies des de la ciutat, i la veritat, amb la quantitat de deixalla que ha sortit... Podríem fer un llibre. Al final, però, s'ha pogut contribuir una mica al Medi Ambient i també a la neteja de Tarragona.
Avui, actuació necesària que s'anirà repetint i que des d'aquí animo a participar a tot aquell que llegeixi això. I una felicitacio als organitzadors d'això, que al final, si no ens movem els de baix, no és mou ningú.
divendres, 22 de març del 2019
Unes Generals... Sense Tarragona.
L'altre dia vaig estar-me queixant que el PDeCat portava candidats de Barcelona per Tarragona.
Ara, m'en adono que el lloc al qual militava i que fins i tot posava com a exemple, tindrà algú de Granada de cap de llista. DE GRANADA! No tinc res en contra dels d'aquelles terres... Però a Tarragona? Què pinta? I a l'Ebre? Com pot ser que això passi en política actual? Què deuen sentir els militants actuals del partit?
La veritat, vaig ser molt bèstia amb el PDeCAT per fer el que feia i avui, amb més llàstima, ho hauré de tornar a ser. No puc creure, com exmilitant de Comuns en general, que a Tarragona, el candidat no sigui de la província. No m'ho puc creure. És una falta de respecte a tots aquells que estan partint-se la pell al territori. Per molt bo que sigui i molta marxa que porti, no sap ni que passa a Tarragona, no sap ni que hi ha a l'Ebre i tampoc coneix la vida quotidiana de Tarragona ciutat, ni de Reus ni de Tortosa. A més, com si no haguessin persones a la província que poguessin ser candidats. Podría dir-ne molts. A més, aquí sóc coneixedor, a diferència de l'altre article que parlava més des del "a priori".
Bé, m'he vist obligat a escriure avui aquest escrit. No puc entendre aquesta mediocritat i no puc entendre que des de Madrid oblidin a Tarragona i la seva província. A la vegada, tampoc m'agrada que la feina de la militància de la ciutat desaparegui. Espero que no facin seguidisme i protestin... perquè per molt bona idea que tingui el senyor... No toca. I crec que això encara és més greu que l'altre cas.
Deixeu
Ara, m'en adono que el lloc al qual militava i que fins i tot posava com a exemple, tindrà algú de Granada de cap de llista. DE GRANADA! No tinc res en contra dels d'aquelles terres... Però a Tarragona? Què pinta? I a l'Ebre? Com pot ser que això passi en política actual? Què deuen sentir els militants actuals del partit?
La veritat, vaig ser molt bèstia amb el PDeCAT per fer el que feia i avui, amb més llàstima, ho hauré de tornar a ser. No puc creure, com exmilitant de Comuns en general, que a Tarragona, el candidat no sigui de la província. No m'ho puc creure. És una falta de respecte a tots aquells que estan partint-se la pell al territori. Per molt bo que sigui i molta marxa que porti, no sap ni que passa a Tarragona, no sap ni que hi ha a l'Ebre i tampoc coneix la vida quotidiana de Tarragona ciutat, ni de Reus ni de Tortosa. A més, com si no haguessin persones a la província que poguessin ser candidats. Podría dir-ne molts. A més, aquí sóc coneixedor, a diferència de l'altre article que parlava més des del "a priori".
Bé, m'he vist obligat a escriure avui aquest escrit. No puc entendre aquesta mediocritat i no puc entendre que des de Madrid oblidin a Tarragona i la seva província. A la vegada, tampoc m'agrada que la feina de la militància de la ciutat desaparegui. Espero que no facin seguidisme i protestin... perquè per molt bona idea que tingui el senyor... No toca. I crec que això encara és més greu que l'altre cas.
Deixeu
dijous, 21 de març del 2019
Smart TgnaTV
Ja que el cine és car, podem veure que hi ha noves alternatives:
Sí! A Tarragona, vas caminant i et trobes una TV al mig del Carrer. La vaig veure al matí, i després, a la nit, encara estava, perquè óviament, no cal recollir-la.
 |
| El nou Yelmo |
La veritat és que no ens aborrim. No stem cap dia sense trobar-nos alguna cosa. Al cap i a la fi, jo inento passar-ho bé... Ja que si no... Què fariem?
diumenge, 10 de març del 2019
FEM TERRITORI!
El PDeCAT ha decidit posar un cap de llista per Tarragona que no és per Barcelona. Sí, és un pres que no hauria d'estar a la presó, però d'aqui a utilitzar-ho com a instrument polític, és una falta de respecte dels que som de les diferents províncies. De fet, tan malament estan que no poden trobar un candidat local? Vaig a fer una recollida d'ells i elles, i a veure si tot és tan dolent.
He vist molts candidats horribles, però almenys eren de la província. Podem treure els del mateix PdeCat/CDC com el Sr. Bel, l'alcalde de Tortosa. També, he vist d'altres com l'impresentable de C's que va portar al Congrés lo de Dames i Vells.
I no tot és dolent a la província. Fins i tot he participat amb altres campanyes d'aquí, com per exemple la del Félix Alonso (diputat al Congrés) o també, ja a nivell Autonòmic, la de la Yolanda (diputada al Parlament), que vaig organitzar l'acte jove. També, d'altres partits tenen grans candidats, com el mateix Carles Castillo del PSC.
Un altra molt Tarragoní, que és una mica de dretes i se le va un poco, és Alejandro Fernández, del PP. Segurament no el voti mai, pero si és parla del Parc Francolí al Congrés, o de les dificultats ferroviàries al Camp de Tarragona i Ebre, ell sabrà que és.
En fi, després ens diferenciaran Tarragona amb el Nord de Catalunya. Però potser ells ho fan molt malament. Espero que l'independentisme sigui coherent i voti al Jordi Salvador d'ERC.
He vist molts candidats horribles, però almenys eren de la província. Podem treure els del mateix PdeCat/CDC com el Sr. Bel, l'alcalde de Tortosa. També, he vist d'altres com l'impresentable de C's que va portar al Congrés lo de Dames i Vells.
I no tot és dolent a la província. Fins i tot he participat amb altres campanyes d'aquí, com per exemple la del Félix Alonso (diputat al Congrés) o també, ja a nivell Autonòmic, la de la Yolanda (diputada al Parlament), que vaig organitzar l'acte jove. També, d'altres partits tenen grans candidats, com el mateix Carles Castillo del PSC.
Un altra molt Tarragoní, que és una mica de dretes i se le va un poco, és Alejandro Fernández, del PP. Segurament no el voti mai, pero si és parla del Parc Francolí al Congrés, o de les dificultats ferroviàries al Camp de Tarragona i Ebre, ell sabrà que és.
En fi, després ens diferenciaran Tarragona amb el Nord de Catalunya. Però potser ells ho fan molt malament. Espero que l'independentisme sigui coherent i voti al Jordi Salvador d'ERC.
divendres, 8 de març del 2019
Un 8 de Març Mundial
Avui 8 de Març dia de la dona m'agradaria parlar de la situació d'aquesta a tot el món.
-Per exemple, parlem d'Aràbia Saudí on les dones són sotmeses a milers d'injustícies. Segons el Diari el Público, les dones tenen un paper molt complicat al país, tant a la vida quotidiana o amb els tràmits administratius. Aquests van des de separació al transport públic, codis de vestimenta o fins i tot diferenciació de l'oci. Si no fas cas els càstigs poden ser molt forts... (Més informació a l'artícle).
-Un altra lloc on no és pot celebrar el día de la dona és a Mozambique. Segons l'escrit deel mateix diari, avui s'ha vetat la manifestació i la protesta a les dones. Ja faltant a la llibertat de tots.
A partir d'aquí també vull afegir unes quantes frases de la pàgina Planeta Mujer :
"Filipinas, mantiene índices de género altos en cuanto a la participación laboral de la mujer, sin embargo en la mayoría de los casos el trabajo que realizan se ejerce bajo condiciones de explotación, con salarios bajos y pocas protecciones y beneficios que se traducen en costos y sacrificios personales muy altos"
"China es uno de los países en los que se ha incrementado la selección del sexo por nacimiento. Se prefiere el sexo masculino a la hora de tener hijos, convirtiéndose esto en un problema de abortos masivos de fetos femeninos. La discriminación en contra de las niñas es cada vez más alta y en la actualidad por cada 100 niñas nacidas hay 124 niños nacidos."
"Es común que en países del medio oriente como Afghanistán, Pakistán y Yemen por ejemplo, se permitan los matrimonios arregaldos entre hombres mayores y niñas menores de edad que llegan a tener tan sólo 12 años."
Així, que amb aquest breu resum, hem de començar a pensar amb el d'aquí i el d'allà. Avui 8 de Març ens hi juguem molt i em fa la sensació que no només als nostres carrers sinó als carrers de tot el món. A tope!
-Per exemple, parlem d'Aràbia Saudí on les dones són sotmeses a milers d'injustícies. Segons el Diari el Público, les dones tenen un paper molt complicat al país, tant a la vida quotidiana o amb els tràmits administratius. Aquests van des de separació al transport públic, codis de vestimenta o fins i tot diferenciació de l'oci. Si no fas cas els càstigs poden ser molt forts... (Més informació a l'artícle).
-Un altra lloc on no és pot celebrar el día de la dona és a Mozambique. Segons l'escrit deel mateix diari, avui s'ha vetat la manifestació i la protesta a les dones. Ja faltant a la llibertat de tots.
A partir d'aquí també vull afegir unes quantes frases de la pàgina Planeta Mujer :
"Filipinas, mantiene índices de género altos en cuanto a la participación laboral de la mujer, sin embargo en la mayoría de los casos el trabajo que realizan se ejerce bajo condiciones de explotación, con salarios bajos y pocas protecciones y beneficios que se traducen en costos y sacrificios personales muy altos"
"China es uno de los países en los que se ha incrementado la selección del sexo por nacimiento. Se prefiere el sexo masculino a la hora de tener hijos, convirtiéndose esto en un problema de abortos masivos de fetos femeninos. La discriminación en contra de las niñas es cada vez más alta y en la actualidad por cada 100 niñas nacidas hay 124 niños nacidos."
"Es común que en países del medio oriente como Afghanistán, Pakistán y Yemen por ejemplo, se permitan los matrimonios arregaldos entre hombres mayores y niñas menores de edad que llegan a tener tan sólo 12 años."
Així, que amb aquest breu resum, hem de començar a pensar amb el d'aquí i el d'allà. Avui 8 de Març ens hi juguem molt i em fa la sensació que no només als nostres carrers sinó als carrers de tot el món. A tope!
dijous, 7 de març del 2019
Descampats
Descampats:
CUTRISME EXTREM.
Tarragona té de tot. De tot que sorprén. L'altre dia de carnaval, amb tota la ciutat veient la rua, veiem com el que hi ha és un descampat al mig de la metropoli.
Al final et preguntes: Per què cada día igual?
Per què cada día els ciutadans de Tarragona hem de passarr per porqueries?
Incivisme, tot brut... Bé, va sent hora d'arreglar-ho...
Tarragona té de tot. De tot que sorprén. L'altre dia de carnaval, amb tota la ciutat veient la rua, veiem com el que hi ha és un descampat al mig de la metropoli.
Al final et preguntes: Per què cada día igual?
Per què cada día els ciutadans de Tarragona hem de passarr per porqueries?
Incivisme, tot brut... Bé, va sent hora d'arreglar-ho...
divendres, 1 de març del 2019
Falta de respecte
Aquesta foto no ha de passar més:
Pero com ho fan? No deu ser fàcil fer aquestes coses la veritat... Carregar-se un pal del banc i deixar escombraria... Lo segon, simplement ha estat el brut de torn. Pero trencar-se un banc? Au!
Hem de buscar solucions per intentar que no passin aquestes coses. Personalment soc partidari -i cada cop més- de combatir l'incivisme amb bones multes. De fet, hi ha diverses propostes qure m'ha fet arribar sobre el tema, i de debò, segur que en vindràn més.
En fi, obro debat.
 |
| Foto: Carolina Senán |
Pero com ho fan? No deu ser fàcil fer aquestes coses la veritat... Carregar-se un pal del banc i deixar escombraria... Lo segon, simplement ha estat el brut de torn. Pero trencar-se un banc? Au!
Hem de buscar solucions per intentar que no passin aquestes coses. Personalment soc partidari -i cada cop més- de combatir l'incivisme amb bones multes. De fet, hi ha diverses propostes qure m'ha fet arribar sobre el tema, i de debò, segur que en vindràn més.
En fi, obro debat.
diumenge, 24 de febrer del 2019
Puigdemont Vs Arrimadas
El Puigdemont contra Arrimadas és com una Barça-Madrid.
Veiem com hi ha una barallla però a la gent ens afecta una merda.
Però els hi fem cas.... Surt a les TVs...
Benvinguts a la campanya dirien alguns. Benvinguts a "lo inútil" dic jo. Quina gràcia té que una política vagi a fer el ridícul juntament amb un altre que l'està fent? Per què donen impoortància al que no té?
Doncs possiblement perquè cap de les dues parts té més arguments. Perquè hi ha una incapacitat per fer política útil, en canvi són uns experts amb les seves coses de Màrqueting.
No parlen de:
1. Sanitat (Amb mínims)
1.1. Falta de Metges.
1.2. Cites que no arriben mai.
2. Educació (També en mínims)
3. Lloguers (Inaccesibles)
4. Salaris (Molt baixos, no pots pagar l'anterior)
5. Universitats (Matrícules només per a rics)
5.1. Falta de beques.
6. Eutanàsia.
7. Diàleg (Millor donar-se d'hòsties)
8. Pobresa.
8.1. Pobresa infantil.
8.2. Llindar de pobresa.
9. Exclusió social.
10. Solucions reals a la violència masclista.
11. EXILI de joves ja que no hi ha feina.
12. Atur juvenil, dels més alts d'Europa.
13. Corrupció.
13.1. Caja B
13.2. 3%
14. Monarquia. i la corrupció d'aquesta.
Parlen de:
1. BANDEROLES I PUGDEMONT
2. VENEZUELA
3. "EL FÚTBOL"
Quin país més bonic ens està quedant.
Veiem com hi ha una barallla però a la gent ens afecta una merda.
Però els hi fem cas.... Surt a les TVs...
Benvinguts a la campanya dirien alguns. Benvinguts a "lo inútil" dic jo. Quina gràcia té que una política vagi a fer el ridícul juntament amb un altre que l'està fent? Per què donen impoortància al que no té?
Doncs possiblement perquè cap de les dues parts té més arguments. Perquè hi ha una incapacitat per fer política útil, en canvi són uns experts amb les seves coses de Màrqueting.
No parlen de:
1. Sanitat (Amb mínims)
1.1. Falta de Metges.
1.2. Cites que no arriben mai.
2. Educació (També en mínims)
3. Lloguers (Inaccesibles)
4. Salaris (Molt baixos, no pots pagar l'anterior)
5. Universitats (Matrícules només per a rics)
5.1. Falta de beques.
6. Eutanàsia.
7. Diàleg (Millor donar-se d'hòsties)
8. Pobresa.
8.1. Pobresa infantil.
8.2. Llindar de pobresa.
9. Exclusió social.
10. Solucions reals a la violència masclista.
11. EXILI de joves ja que no hi ha feina.
12. Atur juvenil, dels més alts d'Europa.
13. Corrupció.
13.1. Caja B
13.2. 3%
14. Monarquia. i la corrupció d'aquesta.
Parlen de:
1. BANDEROLES I PUGDEMONT
2. VENEZUELA
3. "EL FÚTBOL"
Quin país més bonic ens està quedant.
dijous, 21 de febrer del 2019
Reciclem o desordenem?
Avui David Rodríguez m'ha enviat una foto:
Mireu fotografia. És una paperera? És una escombraria? No! és una bossa d'obra! I com a bona obra és posa el cartró allí. I com a bon lloc, s'ha de posar com si fós una escombraria... I el reciclatge... Doncs fatal.
dilluns, 18 de febrer del 2019
De foteu-vos a imbècils.
Qualsevol dia veiem una pintada al mig de l'Amfiteatre. No pot ser que a la casa Castellarnau hi hagi una pintada que digui ben gran "foteu-vos".
Ens fotem sí, que un dels llocs culturals de la ciutat tingui una taca d'una persona que vol cirdar l'atenció. La cultura que tenim a Tarragona que a moltes bandes no n'hi ha s'ha de cuidar i s'ha de fer per tots i totes. Així que crec que hem de buscar solucions ja d'una vegada aquest fet.
Au ja han fet la seva gràcia.
Ens fotem sí, que un dels llocs culturals de la ciutat tingui una taca d'una persona que vol cirdar l'atenció. La cultura que tenim a Tarragona que a moltes bandes no n'hi ha s'ha de cuidar i s'ha de fer per tots i totes. Així que crec que hem de buscar solucions ja d'una vegada aquest fet.
Au ja han fet la seva gràcia.
diumenge, 17 de febrer del 2019
#LAPORRA ELECTORAL
Provincia per provincia.
Datos por datos.
Así queda:
Datos por datos.
Así queda:
La razón de un todo es la ley d'hont. Puede que haya un gran % a los de VOX pero un voto repartido hará que tengan menos diputados. 13 en total. El PSOE se come en parte a Unidos Podemos y C's no sube tanto a causa de VOX. PP medio se mantiene. Voto útil de la derecha.
En Cataluña ERC se come al PDECAT.
PACMA queda fuera i CCa se mantiene por poco.
No sé si ocurrirá esto pero después de ver resultados, sondeos y la página & Twitter super completo d'Electomania creo que puede ser un escenario.
Ya me apostado dos cafés con los compañeros Manuel y Ricardo que esto va ocurrir ;)
divendres, 15 de febrer del 2019
Tarragona per Tothom!
Tinc l'orgull de presentar-vos avui en aquest bloc i amb el meu portal d'opinió el naixement de Tarragona per Tothom. Ho faig de forma personal, però és perquè estigueu atents.
I sí, no és un fet fàcil aixecar aquest tipus de coses. Una Associació és un món. Però ja está aquí.
Encara estem fent preparatius però avui neix el que és una nova manera de fer les coses en aquesta ciutat. Una nova manera de construir i millorar una metropoli amb moltes mancances. Sempre dic que les boreres estan trencades o que els bancs son invisibles a Plaça del Mercat. Poc a poc es va fent públic... Estigueu atents... Hi ha molts companys i hi ha molta feina. Però el que si que hi ha és positivitat.
És cert, no em puc estar quiet. Però segueixo lluitant. I no ho faig sol. Comença Tarragona per Tothom i tranquils si no llegiu aquest artícle. Apareixerem, arreglarem i farem el més important de tot: Des de l'utilitat millorar la vida de la gent.
SOM-HI TARRAGONA! (I AL LORO!)
I sí, no és un fet fàcil aixecar aquest tipus de coses. Una Associació és un món. Però ja está aquí.
Encara estem fent preparatius però avui neix el que és una nova manera de fer les coses en aquesta ciutat. Una nova manera de construir i millorar una metropoli amb moltes mancances. Sempre dic que les boreres estan trencades o que els bancs son invisibles a Plaça del Mercat. Poc a poc es va fent públic... Estigueu atents... Hi ha molts companys i hi ha molta feina. Però el que si que hi ha és positivitat.
És cert, no em puc estar quiet. Però segueixo lluitant. I no ho faig sol. Comença Tarragona per Tothom i tranquils si no llegiu aquest artícle. Apareixerem, arreglarem i farem el més important de tot: Des de l'utilitat millorar la vida de la gent.
SOM-HI TARRAGONA! (I AL LORO!)
dijous, 7 de febrer del 2019
Cenicienta: Versió Tarragonina
Avui venia per al Carrer i m'he trobat un spin off de Cenicienta a la Baixada de la Misericòrdia.
Una sabateta de taló a l'escaló d'una tenda.
Com podeu veure la Cenicienta Tarragonina ha deixat una sabateta on algú de Tarragona trobarà la seva mitja taronja.
Bé, si és d'algú doncs que se la provi. Potser qui sap, qui troba la mutja taronja és món i Cultura i trobem un bloc merescut.
Una altra curiositat de Tarragona.
Una sabateta de taló a l'escaló d'una tenda.
Bé, si és d'algú doncs que se la provi. Potser qui sap, qui troba la mutja taronja és món i Cultura i trobem un bloc merescut.
Una altra curiositat de Tarragona.
dimecres, 6 de febrer del 2019
VERGONYA!
Com poden tenir aquesta poca vergonya?
(Tarragona Ràdio)
Després de llegir el que ens narraven les diferents víctimes a Tarragona Digital, veure aquestes paraules és horrible. La mateixa esglèsia ha de fer autoctrítica i no treure importància a uns fets que de confirmar-se serien molt i molt greus.
Aquest link veureu els diferents testimonis i persones que van patir aquests presumptes abusos. I és trist que ara no vulgui fer-se una autocrítica com déu mana i mai millor dit.
Una institució tan tacada no pot fer això, de fet aquestes paraules són molt perjudicials, i el que hauria de passar ara mateix, és que hi hagi una disculpa per aquest senyor i dimissió inmediata a causa de voler treure importància aquest fet.
(Tarragona Ràdio)
Després de llegir el que ens narraven les diferents víctimes a Tarragona Digital, veure aquestes paraules és horrible. La mateixa esglèsia ha de fer autoctrítica i no treure importància a uns fets que de confirmar-se serien molt i molt greus.
Aquest link veureu els diferents testimonis i persones que van patir aquests presumptes abusos. I és trist que ara no vulgui fer-se una autocrítica com déu mana i mai millor dit.
Una institució tan tacada no pot fer això, de fet aquestes paraules són molt perjudicials, i el que hauria de passar ara mateix, és que hi hagi una disculpa per aquest senyor i dimissió inmediata a causa de voler treure importància aquest fet.
dilluns, 4 de febrer del 2019
Ni Maduro Ni Trump. Venezuela.
Después de semana y media con el tema de Maduro voy a repetir lo que digo siempre, pero al fin y al cabo es lo que hay.
Mi conclusión más realista y útil es:
"Ni Trump ni Maduro"
No nos pueden hacer elegir entre el Imperialista y el desastre. Entre el Sr. de la Guerra de los Estados Unidos o el Sr. de la Guerra de Venezuela. No pueden.
Puede que Chávez hizo mucho por Venezuela, y hay que tener en cuenta este pasado. El que no podemos hacer des de la izquierda es avalar la corrupción del Régimen de Maduro por el simple hecho que no podemos escoger el blanco por no escoger el negro. Hay grises.
Una frase muy buena de Mujica era esa de que a Trump no le importa la democracia pero a Maduro tampoco. Está claro. Uno es el presidente de Estados Unidos que pone muros, el otro es el que es amigo de Erdogan o de Putin. Yo lo siento pero no me quedo con ninguno de estos. Yo me quedo con el pueblo de Venezuela que de verdad está con problemas. Me quedo con esa gente de Venezuela que no tiene medicamentos, que no tiene agua corriente ni electricidad. Me quedo con esa Venezuela, pero no con la de las armas de Maduro ni con la de los yankees de Trump.
Y vuelvo, pero creo que es muy importante que la izquierda no apoye a ciegas al torpe del Maduro y menos después de lo que dijo ayer de que no descartaba las armas y la violencia. Entiendo, y sé que la visión imperialista de los Estados Unidos es muy fuerte y muy bestia. Está muy claro. Pero eso no nos ha de cegar y dejarnos sin ver los grandes errores que esta teniendo Maduro y su Régimen ya que estos afectan directamente al pueblo venezolano real. El que de verdad sufre.
La verdad, no sé muy bien por donde pasa la solución de Venezuela. Lo que si sé es por donde no pasa y es por las televisiones internacionales. A Cataluña y en España ha de haber unas notícias que hablen de Cataluña y España y de los serios problemas del país que hay en educación y en sanidad. Por ahí. Los problemas de Venezuela solo lo pueden solucionar los Venezolanos y Venezolanas y no saldrán adelante hasta que ellos mismos entren en un pensamiento donde en realidad quieran cambiar.
Mi conclusión más realista y útil es:
"Ni Trump ni Maduro"
No nos pueden hacer elegir entre el Imperialista y el desastre. Entre el Sr. de la Guerra de los Estados Unidos o el Sr. de la Guerra de Venezuela. No pueden.
Puede que Chávez hizo mucho por Venezuela, y hay que tener en cuenta este pasado. El que no podemos hacer des de la izquierda es avalar la corrupción del Régimen de Maduro por el simple hecho que no podemos escoger el blanco por no escoger el negro. Hay grises.
Una frase muy buena de Mujica era esa de que a Trump no le importa la democracia pero a Maduro tampoco. Está claro. Uno es el presidente de Estados Unidos que pone muros, el otro es el que es amigo de Erdogan o de Putin. Yo lo siento pero no me quedo con ninguno de estos. Yo me quedo con el pueblo de Venezuela que de verdad está con problemas. Me quedo con esa gente de Venezuela que no tiene medicamentos, que no tiene agua corriente ni electricidad. Me quedo con esa Venezuela, pero no con la de las armas de Maduro ni con la de los yankees de Trump.
Y vuelvo, pero creo que es muy importante que la izquierda no apoye a ciegas al torpe del Maduro y menos después de lo que dijo ayer de que no descartaba las armas y la violencia. Entiendo, y sé que la visión imperialista de los Estados Unidos es muy fuerte y muy bestia. Está muy claro. Pero eso no nos ha de cegar y dejarnos sin ver los grandes errores que esta teniendo Maduro y su Régimen ya que estos afectan directamente al pueblo venezolano real. El que de verdad sufre.
La verdad, no sé muy bien por donde pasa la solución de Venezuela. Lo que si sé es por donde no pasa y es por las televisiones internacionales. A Cataluña y en España ha de haber unas notícias que hablen de Cataluña y España y de los serios problemas del país que hay en educación y en sanidad. Por ahí. Los problemas de Venezuela solo lo pueden solucionar los Venezolanos y Venezolanas y no saldrán adelante hasta que ellos mismos entren en un pensamiento donde en realidad quieran cambiar.
 |
| Una solución, puede pasar por una mediación de este hombre... Por ejemplo. |
Nuestro principal problema
Salgo de una gripe donde he tenido la oportunidad de ver el sistema sanitario español.
Este era el panorama:
-Horas de espera.
-Médicos desbordados.
-Mucha gente esperando.
-Urgencias inútiles
¿Sabéis que sale por la tele para solucionar esta temática?
¡MADURO! -y Venezuela -Durante unos 10 años ya.
¡BANDERAS! -y banderas, des de hace 9 años ya.
Y un bombardeo constante sobre estos temas. Seguidamente. Encendemos las noticias y solo se habla de los monotemas Maduro y del temita que no sirve para nada. Y así día tras día. Después te pones enfermo con una gripe y te tienes que tirar 3-4 horas a Urgencias porqué a nadie le importa nuestra salud. Lo que tendría que salir por las noticias cada día es el precario sistema sanitario que tenemos. Cada día.
Las manifestaciones de millones de personas tendrían que ser para el sistema sanitario. Y los lacitos amarillos y los cantos al sol tendrían que ser confrontaciones de debates de como mejorar el sistema sanitario y no sobre si las banderas. Por qué sí, hay políticos catalanes que no tendrían que estar en la cárcel. Pero de aquí a unificarlo cómo tema único de la sociedad es de pena. Sí que es injusto lo de los señores en la cárcel y más de esta forma desproporcionada. Pero lo que es desproporcionado es como estos políticos de la derecha CATALANA y española han devaluado nuestra sanidad (el otro sábado solo dos médicos para toda la tarde de Urgencias). Ya entrando en otros temas, lo desproporcionado que pagamos las matrículas Universitarias los estudiantes. Pagamos un pastón en Cataluña. Pero parece que a nadie le importa. O a la escuela pública -y no tanto- dónde los alumnos no entienden nada y cuando vienen hacer clases conmigo me dicen que el profesor no explica bien. Y uno pueda que no lo entienda, pero cuando ves que el problema es general sabes que va más allá. Todo es desproporcionado y en 9 de cada 10 cosas recibimos el pueblo, la gente, nosotros. El problema es que después encendemos la tele y solo te salen PRESOS POLÍTICS, VENEZUELA Y 155.
Al final uno acaba pensando que todos somos unos inútiles. Que tenemos millones de problemas y nos preocupamos por los que menos hacen para mejorar nuestra calidad de vida. Que si, que los monotemas son de importante solución, pero a la vez nuestras vidas también. Seamos de dónde seamos y objetivo que tengamos o no, necesitamos YA tener presente las demás luchas, porqué sino no sirve para nada.
Este era el panorama:
-Horas de espera.
-Médicos desbordados.
-Mucha gente esperando.
-Urgencias inútiles
¿Sabéis que sale por la tele para solucionar esta temática?
¡MADURO! -y Venezuela -Durante unos 10 años ya.
¡BANDERAS! -y banderas, des de hace 9 años ya.
Y un bombardeo constante sobre estos temas. Seguidamente. Encendemos las noticias y solo se habla de los monotemas Maduro y del temita que no sirve para nada. Y así día tras día. Después te pones enfermo con una gripe y te tienes que tirar 3-4 horas a Urgencias porqué a nadie le importa nuestra salud. Lo que tendría que salir por las noticias cada día es el precario sistema sanitario que tenemos. Cada día.
Las manifestaciones de millones de personas tendrían que ser para el sistema sanitario. Y los lacitos amarillos y los cantos al sol tendrían que ser confrontaciones de debates de como mejorar el sistema sanitario y no sobre si las banderas. Por qué sí, hay políticos catalanes que no tendrían que estar en la cárcel. Pero de aquí a unificarlo cómo tema único de la sociedad es de pena. Sí que es injusto lo de los señores en la cárcel y más de esta forma desproporcionada. Pero lo que es desproporcionado es como estos políticos de la derecha CATALANA y española han devaluado nuestra sanidad (el otro sábado solo dos médicos para toda la tarde de Urgencias). Ya entrando en otros temas, lo desproporcionado que pagamos las matrículas Universitarias los estudiantes. Pagamos un pastón en Cataluña. Pero parece que a nadie le importa. O a la escuela pública -y no tanto- dónde los alumnos no entienden nada y cuando vienen hacer clases conmigo me dicen que el profesor no explica bien. Y uno pueda que no lo entienda, pero cuando ves que el problema es general sabes que va más allá. Todo es desproporcionado y en 9 de cada 10 cosas recibimos el pueblo, la gente, nosotros. El problema es que después encendemos la tele y solo te salen PRESOS POLÍTICS, VENEZUELA Y 155.
Al final uno acaba pensando que todos somos unos inútiles. Que tenemos millones de problemas y nos preocupamos por los que menos hacen para mejorar nuestra calidad de vida. Que si, que los monotemas son de importante solución, pero a la vez nuestras vidas también. Seamos de dónde seamos y objetivo que tengamos o no, necesitamos YA tener presente las demás luchas, porqué sino no sirve para nada.
divendres, 18 de gener del 2019
HOSTAL DAMES I VELLS. (5 estrelles...)
A la meva vida he estat a molts Hostals. El gran Hotel Bonverde que encara ens esperen amb el Jaume i el Xavier. O aquell de Londres que la dutxa era una carcasa d'una cabina de telèfon on no és veia el que havia dins, i el paissatge era un cementiri mida High Park amb els companys Manuel i Carlos. Un cop cap els meus viatges sol va començar amb una millora considerable a Luxemburg que va acabar amb un cop dur quan uns mesos més tard Porto va guanyar el premi al pitjor establiment amb un lloc que no havia ni aigua calenta. Al final, a l'estiu, Keswick guanyava el millor Hostal en el qual he estat a l'espera de l'Sleep Well Hostel de Bèlgica.
Bé, per qué explico això? Doncs simple. A Tarragona s'ha obert un nou Hostal. I inmers en un estudi universitari que no acabo mai, he decidit que això no pot passar com a algo del montón. Ahir, el Carrer que conecta Dames i Vells i Cavallers havia el nou Hostal amb un COLCHÓ al terra, la paperera a la pared i el bany, no es veu molt, però al raconet, on ddirectament apuntes al terra, per què total, a Tarragona ens agrada anar pel carrer i veure taques de pis. Per cert, òbviament no hi ha sostre ja que mentre plou a tot el país aquí no.
divendres, 11 de gener del 2019
El Tarragoní del Dimecres: Manuel Márquez
Si en alguna cosa estamos todos de acuerdo sobre Tarragona, es que está totalmente abandonada. Esta ciudad no tiene nada que ver con la de hace diez años atrás. Tarragona está sucia, con poco ocio y sus calles vacías sea la hora que sea.
Estamos en año electoral y todos los políticos empiezan con la subasta de propuesta para la ciudad, desde la gratuidad de los autobuses que propone Ballesteros, a la nueva propuesta de lo que hacer con el espacio del Banco de España. Otros que aparecen en Icomar y la última vez que la pisaron fue hace cuatro años...
Da igual la ideología que tenga cualquier ciudadano de Tarragona. Todos coinciden con las problemáticas de esta ciudad tanto en la Parte Alta como el Serrallo. Ambos se quejan de la suciedad
y su abandono. Barris de Ponent hablan de la conexión con el centro de la ciudad y barrios y también
coinciden con el abandono de estos. A ellos no les sirve l’Anella de los pasados y desastrosos Juegos Mediterráneos. Todos coinciden que es vergonzoso crear un nuevo barrio “smart city” al lado de un colegio en barracones.
Tarragona necesita cambios pero esa nueva era no lo pueden traer los mismos que han llevado a la ciudad al abandono, parte de los que están ahora mismo en el ayuntamiento, e igual que pasa en Catalunya y en el estado, no saben dialogar, que significa ceder para tirar adelante Tarragona.
¿ Como puede ser que los ciudadanos no nos pongamos de acuerdo en las problemáticas y en cómo solucionarlo?
¿y que los políticos que cobran por ello no sean capaces?
y también... ¿tenemos los “representantes” que nos merecemos?
Manuel Márquez
Estamos en año electoral y todos los políticos empiezan con la subasta de propuesta para la ciudad, desde la gratuidad de los autobuses que propone Ballesteros, a la nueva propuesta de lo que hacer con el espacio del Banco de España. Otros que aparecen en Icomar y la última vez que la pisaron fue hace cuatro años...
Da igual la ideología que tenga cualquier ciudadano de Tarragona. Todos coinciden con las problemáticas de esta ciudad tanto en la Parte Alta como el Serrallo. Ambos se quejan de la suciedad
y su abandono. Barris de Ponent hablan de la conexión con el centro de la ciudad y barrios y también
coinciden con el abandono de estos. A ellos no les sirve l’Anella de los pasados y desastrosos Juegos Mediterráneos. Todos coinciden que es vergonzoso crear un nuevo barrio “smart city” al lado de un colegio en barracones.
Tarragona necesita cambios pero esa nueva era no lo pueden traer los mismos que han llevado a la ciudad al abandono, parte de los que están ahora mismo en el ayuntamiento, e igual que pasa en Catalunya y en el estado, no saben dialogar, que significa ceder para tirar adelante Tarragona.
¿ Como puede ser que los ciudadanos no nos pongamos de acuerdo en las problemáticas y en cómo solucionarlo?
¿y que los políticos que cobran por ello no sean capaces?
y también... ¿tenemos los “representantes” que nos merecemos?
Manuel Márquez
Subscriure's a:
Missatges (Atom)