dimecres, 31 d’octubre del 2018

Massa dolents

Pla de la Seu.
Ja no sé ni des de quan fa que està això fet pols.
No sé des de quan estem així.
Ja va sent hora d'arreglar-ho.
Però preferim fer la pena.

No es pot anar prometent i després deixar a totes les persones que vivim allí amb unes runes...
Quan ens faran cas?

Tarragona és tan bonica, que fas fotos a desastres i queda bé


dilluns, 29 d’octubre del 2018

Renuncia a la coordinació de JEV del Camp de TGN

Avui, he presentat la meva renuncia a la coordinació de Joves d'Esquerra Verda del Camp de Tarragona, juntament amb la baixa de militància de l'organització.

Com és habitual, no ho he fet de forma lleugera. Ho he meditat molt però crec que al final, era la millor opció. Aqui us deixo una petita carta (la mateixa que he enviat) amb les raons de la meva decisió:

"Durant els últims dies he decidit renunciar a la coordinació de Joves d’Esquerra Verda del Camp de Tarragona, ja que fa temps que sento que no estic lluitant pel que en realitat vull fer-ho.
Vaig tenir l’oportunitat d’entrar a la coordinació de JEV del Camp fa uns mesos i en un principi vaig fer un plà de treball on l’objectiu era ser una eina útil pels ciutadans de Tarragona i per canviar la ciutat. Però últimament he trobat moltes discrepàncies entre l'organització i la meva ideologia, que està més vinculada al carrer que no pas a l'elitisme.
La meva batalla està al carrer i està amb la gent i no als despatxos ni a les reunions infinites. Així, que seguiré sempre treballant per a les persones però des d'on penso que en realitat és útil.

I ho faré deixant la coordinació i la militància de JEV, que prego que em doneu de baixa del cens." 

Igualment, seguiré als carrers i a les places per intentar conseguir millores que ens puguin fer sentir útils com a poble i com a ciutadans. 

divendres, 26 d’octubre del 2018

El Camp de Campclar

Adrián Muñoz és actualment com entrenador a Campclar ha posat unes fotografies que crec que cal compartir des del bloc.
Ahir, va explicar-me que des de l'Ajuntament no és cuida el camp ni les instal·lacions.
Per la resta aniré posant les diferents publicacions envers el tema, però trobo important destacar que hi ha batalles importants a tot arreu i a tots els "camps". 

Ahir posava aquest twit acompanyat d'unes imatges (1):






(1)
aqui esta la seguretat pels nens al camp municipal del Camp Clar, abans conegut com Antonio Ortega Parejo, això es el que l’ importa al nostre ajuntament la seguretat i la salut dels nens, menys treure camps i mes preocupar-se per lo important, els nens!

Estudiar economia i les reunions infinites

Avui estic feina d'economia i llegint els textos veig com s'ha de fer un pensament de com enfocar matèries així.

Un text que em fan llegir parla dels riscs pels bancs de la baixada dels tipus d'interés, etc etc.. Això és com tot... Els bancs han fet molt amb aquest desastre social. Crec, i parlant des del poc que sé que l'economia hauria de ser enfocada des d'una posició ben diferent. Algo molt més social on els la Ciència no servís per intentar tenir el màxim benefici sinò perquè pugui ser utilitzada per conseguir una igualtat econòmica molt més gran...

No m'agrada allò que l'objectiu sigui guanyar el màxim possible. Ho sé, és capitalisme pur i dur. I ho sé, és el Món en el que estem. Però crec que l'objectiu dels diners va més enllà i que si no fem un pensament real del que és mai podrem fer cap canvi amb una mica de sentit.

Bé, deixo aquest petit escrit com sempre amb l'objectiu que tinc de canviar coses de veritat molt viva. Cert que el canvi de meta de l'economia és casi impossible d'arribar. Però igualment toca treballar per fer-ho possible, i com sempre dic sense tantes reunions i sense tantes bronques que no serveixen de res.


dimecres, 24 d’octubre del 2018

118 anys del naixement d'Oliver Law

Ahir va ser l'aniversari del naixement del primer brigadista de color, Oliver Law.
Em fa especial gràcia ja que el passat 14 d'Abril un company em va comparar amb ell i em va regalar una bandera Reublicana amb el nom.

Però que va fer aquest home?
Anem a fer un repàs:

Va nèixer el dia 23 d'Octubre de l'any 1900 i va morir al 1937 a  Villaviciosa de Odón mentre liderava un atac.
Va ser veterà de la I Guerra Mundial i després al 1929 es va afiliar al Partit Comunista d'Estats al mateix moment que la Gran Depressió i això li va donar una importància a l'activisme.

Al 1936, sortia de Nova York direcció España per participar a la Guerra Civil amb el bàndol Republicà. Allì va participar a la Batalla de Brunete i la de Jarama.

Bandera Republicana amb l'escrit d'Oliver Law

dilluns, 22 d’octubre del 2018

Seguretat i inseguretat

Torno a parlar sobre una temàtica que ja m'han dit diverses persones: "La sensació d'inseguretat". Moltes vegades, però, ho podem veure amb paraules com que necessitem més policies o més control. Crec personalment que va encaminat cap aquella sensació d'anar pel carrer i no sentir-te protegit.

Hi ha moltes solucions pel tema però crec que hauríem de començar pel bàsic d'arreglar els fanals. I ara em direu... Què té a veure? Doncs fàcil.. El fet és que si quan vas a casa cap a la Part Alta i et trobes un carrer completament fosc, no t'ajuda a sentir-te . Gens. I m'ha passat moltes vegades i és una situació continua, on els que vivim a aquesta zona de la Ciutat Patim. I a més, depèn de l'hora doncs sí, fa por.

Un altre fet és el tema de la Guàrdia Urbana i vigilància a la zona. Un dia, fa ja un temps a uns amics i a mi ens van parar per beure cervesa pel carrer quan havien tancat el bar. Van venir fins quatre agens... A veure... Mira que hi ha persones que fan coses completament horribles... Per què no vigiem més els grans "botellons" o els que passe substàncies il·legals? Doncs no, anem als quatre pringats que s'han quedat sense taula al bar. I a més, encara més greu és el fet que el mateix que diu el de la cervesa és el que promociona una beguda tan forta com el famós com el Chartreuse. Crec i tinc la sensació que podríem tenir una vigilància molt superior si no anéssim a castigar tant el que és fàcil i comencem a vigilar d'aprop el que és més difícil.

Aquesta opinió és basada amb una situació absurda que em vaig trobar i també a converses molt enriquidores amb tarragonins. Potser no és tant la falta de seguretat. Potser és que des de dalt no s'ha sabut mantenir segurs als ciutadans. Toca començar també a menjar-nos el cap per intentar aconseguir aquests fets.

Exemple d'un carrer a les fosques

diumenge, 21 d’octubre del 2018

Les noies i nois del Bar

Fa un temps vaig fer un article que és deia "Las mujeres del Bar" on parlava sobre unes dones que criticaven als refugiats...

Bé, avui m'he trobat la noia i els nois del bar. Avui mentre parlava d'uns projectes amb un company al mateix lloc on fa dos messos he escoltat aquella fal·làcia que diu: "Ells fan Mezquitas i nosaltres no podem fer-ho al seu país." Cosa que en part és falsa, però bé ara ho deixem de banda...

Ara poso al capdavant el fet que som un país del primer món i tenim llibertat religiosa. I llibertat de no ser res. Jo no crec amb res però estic d'acord que els cristiants facin el seu Pare Nostre i que els musulmans resin al seu temple... Molta llibertat pels diners, però poc per a la gent de carrer...

A més, com una persona jove arriba a aquesta conclusió? Com pot ser que en un món en principi globalitzat i de joves el que passa és que surtin uns nens de bona família i facin segons quins comentaris? Això no va així!

Bé aquesta petita reflexió és una demostració de quanta feina tenim. I de quan estem desaprofitant el temps. "Lo" altre... doncs ja ho vaig dir aquell ja llunyà article.

Agafo la foto d'aquell article. 

dimarts, 16 d’octubre del 2018

Alerta Bruta

Fa dies que amb la feina no puc publicar però igualment segueixen passant coses a la nostra ciutat. I hi ha una que no canvia i que és molt difícil que sigui diferent. La brossa. Ahir entre la Part Alta i les fotos enviades pel meu avi, Lluís Abentín a la part baixa seggueixen mostrant que és una problemàtica bastant important.

Aquí van els dos exemples:



Part Baixa a ple día, Part Alta a la nit. Si mireu la primera fotografia està tot acumulat. Si mireu la segona, només HI HA UNA ESCOMBRARIA per tots els que són de la zona. UNA!

Després ens preguntem d'on apareixen els escarabats o les rates.... D'on apareixeran? Doncs d'aquest desastre que si voleu que us digfui la veritat, hem de començar a pensar com el podríem arreglar...

dilluns, 8 d’octubre del 2018

O Povo, unido, nunca mais será vencido!

Brasil no es un país de extrema derecha ni un país liberal.
El continente del sur no es de derechas.
Hoy gana las elecciones Brasileñas un señor que es más peligroso que cualquier otro político.
Espero que pierda la segunda vuelta.

Está claro que eso quiere Europa y la mierda esa que pone cada día los fracasos de Venezuela por la televisión. No e seguido la campaña pero hay que tener claro que la lacra derechista es mucho peor que el que Chavismo.

Que no nos mientan. Sí Brasil no puede cambiar el resultado en la segunda vuelta y gana la ultra derecha, Món y Cultura estará siguiendo el país. Y veremos como la desgracia, la desigualdad y el desastre se acercará al pueblo. Pero en fin. Todavía se puede evitar.

"O Povo, unido, nunca mais será vencido!"

divendres, 5 d’octubre del 2018

El que fa fàstic és aquesta pintada

Vaig arribar fa poc de Keswick i el primer dia em trobo aixó:

"Aquest arc fot fàstic"

Ho sento, el que fa fàstic és aquesta pintada. Qui pensa que així podrem millorar la nostra ciutat? Fent pintades? Aquest camí és el fàcil. Hi ha el de picar pedra, el de pensar com millorar la vida de la gent. Després hi ha els que fan aquests desastres. I sí que Tarragona no està bé, però únicament l'arreglarem des de baix si fem una feina real.

La pintada

Perdoneu qualitat de la foto. Però no és un dels pitjors llocs de la ciutat.