El poble necessitem respostes, no banderes.

Avui un altre dia de ple, que no ha acabat de la millor manera. Durant les xerrades de cada grup, Iceta i Domènech han parlat d'intentar fer un govern i deixar la política de blocs. Vaja, que s'ha de començar a parlar i arribar a acords.

En fi, pel Twitter, tot l'independentisme i tot l'unionisme dient que no i insultant. 
A veure, què voleu? Tard o aviat ens haurem de seure no? O aquesta merda de situació per sempre? Cada ple, cada elecció parlant de banderes? No puc veure al PSC en molts aspectes però trobo molt necessari que algú que no sigui CatComú-Podem comenci a parlar d'acabar en les dinàmiques de blocs.

Que vol l'independentisme? Què surti Iceta amb una estelada cantant independència?
O que surti el Domènech penjant la bandera?

Els pactes i la negociació es fan per posar sentit comú a una situació insostenible. Estem 50-50 i fer tirades endavant siguin independentistes o no ho siguin, és perjudicial. Sempre tindrem la meitat del país enfadada i cabrejada amb tot el que pot comportar. Imagino que els governants intenten construir un país per tothom. Sí, el PP, C's no ho fan ni a Espanya ni a Catalunya, Però hem de dir que ERC i la nova CDC tampoc ho fan.

Tots miren els seus interessos! Tots miren la seva cadira. Ningú accepta a prendre riscos. Mots critiquen. Però siguem realistes. En uns dies tornarà a anar tot de baixada, i de sobte el govern espanyol o els independentistes faran alguna cosa per esclatar la tensió.

Si volem sortir d'aquesta situació, només ens quedarà parlar amb tothom. A més, amb les vegades que les dretes s'han posat d'acord i la gran majoria de vegades per treure'ns drets... Crec que podrem ajuntar tota Catalunya per sortir d'això i lluitar contra la justícia dretana del PP. Però també, lluitar contra les desigualtats, les desil·lusions i l'exili real. Aquell exili de persones joves que marxen de Catalunya perquè aquí no tenim feina.

He parlat amb molta gent. He escoltat a independentistes de debò com els d'ERC o de la CUP. I amb gent de l'altre bloc, del PSC i alguns de C's. Tots volen que Catalunya vagi endavant d'una manera o altra, amb més ètica o menys, però l'objectiu és el mateix. (Em costa posar C's en aquest grup, suposo que es depèn de qui et trobis).

Però aquí no poso ni el PP, ni CDC, ni la majoria dels de C's. Els primers simplement perquè a Catalunya no n'hi ha, i els que estan, únicament volen càrrecs i fan política pel seient (I quan he trobat a un, únicament li pregunto que com pot ser d'uns corruptes). I els segons, el mateix. A més pensen que tu, ets com ells, i dones una opinió, és pel partit i no perquè és el que en realitat sents. I et donen lliçons, i et diuen, en majoria coses insultants. I l'altra part de C's, estic en continu anàlisi.

Al final, ja no sé com podem estar aquí. No estic en contra de ningú. Únicament trobo que el debat s'ha anat de les mans. Els meus avis segueixen amb una pensió igual després de la inflació, la meva mare arriba com pot, el meu pare i la meva tieta van de bòlit per la Sanitat Pública que ens devaluen, el meu germà li devaluen l'escola pública, l'altre va tirant com pot. Personalment, si seguim així al final hauré de buscar-me la vida on sigui. No vull parlar per boca de tots. Únicament vull dir que Catalunya és això. És com una família. Som tots de diferents colors i però tenim un objectiu. Viure bé. I sí que s'ha de lluitar per les llibertats dels que estan a la presó injustament. Però hi ha molt món per centrar-nos únicament en un front de lluita. I crec que tots els membres d'aquesta família ens hem d'ajuntar i lluitar per fer un país millor, obviant d'una vegada els colorets o el simple fet que si mous una bandera o altra. Va ser molt bonic estar amb els pensionistes sense demanar-te el DNI de partit i sense que ningú porti cap bandera. Únicament gent que necessita que el govern deixi el "monodebat".

I acabar ja de posar twits completament ridículs i estúpids en contra dels quals som diferents, però volem lluitar igual. Twits estúpids que molts cops sembla, que únicament poden lluitar els que tenen un pensament únic. Insult rere insult els que no volem cap bandera i tampoc volem cap dreta. Insult, fins i tot amb coses que estan reafirmades.

Ni en los estudios

La justicia española de derechas da asco.
El PP da asco.
Los borbones dan asco.
Los jueces parciales dan asco.
El gobierno corrupto da asco.
Y esos "renovadores" de C's dan aún más asco.

Pero muchas veces nos decían que estaban preparados. Que tenían la llave de la sabiduría liberal. Que tenían un buen currículum. En fin, ya ni eso. Hoy el Diario.es ha publicado un artículo que decía que Cristina Cifuentes, del Partido Popular falsificó sus notas. Las estudiantes y los estudiantes hemos luchado para tener una cualificación alta y muchas veces nos suspenden injustamente. De mientras la burguesa aristocrata tiene un Máster regalado. ¡HARTO! ¿Dónde llegaremos? Ya ni su punto fuerte. Esto es horrible, y aquí no haremos nada hasta que se vayan.

La nostra realitat és la desigualtat

Aquest día 6 de Març es celebrarà a Tarragona un acte sobre les desigualtats salarials i la realitat que pateixen les dones dia rere dia en l'àmbit professional i també Social.  L'acte serà a les 20h al Vintatge Café i hi haurà diferents ponents de diferents orígens.

Teresa Fortuny, Arga Sentís, Laura Sánchez i Montserrat Rull ens explicaran les seves experiències i com cada una ha lluitat per la justícia en aquest tema tan primordial per la supervivència de la societat. Presentarà Laura Fages.

Com a militant de Joves d'Esquerra Verda, recomanar aquest acte a totes aquelles persones que creguin que la lluita és conjunta i que si tots ens ajuntem, podem fer que les dones visquin en un món més just. Ens ha costat organitzar, hem passat per moments complicats, però a la vegada sabem, que fins i tot un simple acte es fa amb consistència i esperança. La causa és conjunta.