Odi

L'odi no prové del res. L'odi no prové de la desgràcia ni dels cops. Neix de la deshonra, del que no esperes i dels que imagines diferent. Neix de les caigudes constants. I neix del moment que fan mal als teus i a tots aquells pels que llluito.

Llavors sí, es possible que tinc odi a molta gent i a moltes pràctiques. Sabeu per què? Jo no lluito pels meus interessos, ni pels meus diners ni per egoísmes. Lluito, pequè a la meva idea de vida, necessito justícia. Aquella que m'asseguri que la vida es justa per a tothom, aquella que la gent humil li doni uns drets, i aquella que permeti a les persones tenir fe. I no la religiosa, sinó la fe de la vida. Aquella que fa que ens creguem d'on venim. Aquella que ens doni eserança. I a vegades l'esperança ens arriba quan ens algún fet de la vida ens dona un cop a l'espatla i ens diu a cau d'orella que si podem.

La nostra família. El nostre passat.

Personalment cada vegada que penso d'on vinc em ve al cap la meva tieta, el meu avi, el meu pare, la meva ávia o la meva mare. Amb totes les diferències i amb totes les distàncies que poguem tenir, n'estic orgullós. I aixó no únicament ho dic jo. Ho diuen tots els fills, néts o nebots. Ho diuen tots els pares i mares dels seus pares i mares. Tots els néts i nétes dels avis i tots els nebots i nebodes dels tiets i les tietes.

També, quan un país mira el passat del seu territori n'està orgullós. Anglaterra del seu Imperi. Estats Units de les batalles per la seva "llibertat". Rússia, amb grans nivells segons les enquestes, de la URSS, Veneçuela de Simón Bolívar i Polònia de la seva resistència.

Quan un partit polític mira d'on ve també ho està. Francesc Macià a Esquerra, Iniciativa del PSUC, IU del PCE i fins i tot Aliaça Popular del PP. De fet, si personifiquem aquests dos, el pare li fotria molts clatellots al fill. I al nét anomenat Ciutadans, doncs ja estaria preparant-se'ls. 

Peró la veritat, tots vinguin d'on vinguin i més o menys legítim estan orgullosos. 

Pero només ens queda un. Aquest no vol ser com seu el pare. Vol evitar el seu passat i aquests no li agrada ser conciderat com a tal. 

Sí, em refereixo al PDeCAT. No vol saber res de qui son. Ho eviten. No volen ser el que era la seva família. I si fos per a ells farien fora tot allò que sembli dels vuitanta. O dels noranta. Però fills meus, no teniu elecció. Els amics s'escolleixen (Un dia el PP, un altre dia el PSC, un altre dia ERC, a vegades la CUP...). Pero la família és la que et toca. I sí, sé que es difícil tenir Convergència Democràtica de pare, a Unió Democràtica de tiet i la Lliga Regionalista com a avi. I sí, es dur rebre l'herència d'un Palau anomenat 3%, o la d'un cotxe que a passat la ITV, o la del Pujol. Fins i tot es dur que el pare CDC (Igual que els companys de classe, abans esmentats, PP) també va usar l'ús de la força contra civils pel 15-M. Bé, no tingueu fe. El PDECAT encara està a l'etapa de rebeldía, aquella de la joventut, quan diuen que ets més radical que el  pare. Es qüestió de temps que acabi com el seus avantpassats, i al final acabi sent un amic "de l'alma" amb els de Ciutadans i acabi sent el que és: 

Joves precaris

Universitats 1500-2000 eur.

Que sigui més barat anar a Luxemburg, Santiago, Santander o Mallorca amb avió que a Barcelona amb tren des de Tarragona.

Que conegui persones molt vàlides fent feines que no es mereixen. I no perquè no espavilin. Sinó perqué no troben res millor. 

Mai ens fiem de la dreta que va de "progre" de cap. Perquè totes tenen el mateix objectiu. Que tot segueixi igual per seguir creant "herències pels seus fills"... 

El vostre problema és el 3 per cent

I sí, i els 6,6 milions d'euros que ens heu robat.

Amagats per les banderes, aguantant des del seu exili i vivint de mentides durant 30 anys.

No ens enganyem. Els alumnes catalans no estem manipulats, els catalans no vestim els nostres fills amb l'estelada, i els catalans no som Convergència. Els catalans som també víctimes dels nostres propis polítics. Els catalans, igual que els de Múrcia, els madrilenys, els gallecs, estem patint el robatori organitzat de les bandes criminals de les dretes que hem tingut al nostre govern.

Uns el PP, els altres CDC.

Uns blau cel i els altres blau marí.

Uns Gurtel i els altres Palau.

Uns corruptes i els altres també corruptes.

La corrupció no té fronteres.

Abans havíem de trencar les nostres cadenes per menjar. Ara les hem de trencar per fer fora als Nous Convergents i als Populars de la nostra societat. És legítim ser de dretes. I vull debatir amb ells, les hores que siguin.

El que no és legítim és donar lliçons quan ets d'un partit que roba a tot el conjunt de la població. I qui rep? NOSALTRES!!! Mentre ells parlen des d'un plasma i es fan les víctimes ens estan robant la cartera pel darrere.

Fa temps que ho dic, i recordo que un dia em van dir: "Tens odi a Convergència". Doncs no. No tinc odi a CDC. Tinc odi a la corrupció, als que agafen el que és de tots pel seu bé personal, i als que ens donen la culpa a nosaltres, a l'esquerra de tot. Així que sí, tinc odi a CDC, al PP, a les elèctriques que fan pagar factures caríssimes i fan que la gent vagi de bòlid, als dels papers de Panamà, els dels Eres, a l'Islandés... A tots els que fan que augmentin les desigualtats, i a tots els que ens posen obstacles constantment per avançar i a tots els que tenen les butxaques plenes a causa del seu egoisme.

Així que deixem-nos de banderetes i comencem a defensar-nos a nosaltres mateixos, que ja és hora!